Ho ets tot

El pas dels dies no ho fa més fàcil. Ja són tres mesos des de que te'n vas anar, i encara que ens hem començat acostumar a que no hi siguis, gires una cantonada, obres un calaix, llegeixes una notícia i torna la teva absència. Situació que, tal com és el món d'avui en dia, és perillosa perquè el món no dubta a passar-nos per sobre si t'atures. Tot i que un no pot evitar els dies marrons de Luz Casal o els dies vermells de Holly Golightly.

Cada dia, en algun moment, segueixo pensant en tu, tant en cosa que hem viscut aquests quaranta-set anys com en d'altres que crec que s'inventa la meva imaginació. Alguns records que em fan somriure i d'altres em fan mal. L'altre dia el Sants va presentar la samarreta del centenari, t'hauria agradat, i en pensar-ho no vaig poder deixar de plorar durant una bona estona sabent que no la veuràs.

No és que sigui tema de conversa però sé que els altres tampoc t'obliden. La mama ha necessitat tres mesos per obrir l'armari i treure'n la teva roba. L'hem donat, algú en farà bon ús. La Míriam va fer una feina de l'escola sobre la família i es va emportar una foto teva, així que segueixes estant aquí.

Per sort cada vegada queden menys condols, però encara hi ha gent que pregunta per tu: "On és el Guillermo que fa temps que no el veig?”.

Sé que el temps farà que el dolor es mitigui però segueix fent molt de mal saber que, no tornaré a veure una de les poques persones que sé que m'han estimat en aquesta vida.

"Eres mi norte y mi guía, mi perdición, mi acierto y mi suerte, mi equivocación." - Luz Casal (Lo eres todo - 1995)




julio de 2008

Comentaris

Entrades populars