Fred sense tu

Ja fa cinc mesos que vas marxar i no sé quina fase del dol toca, jo només sé que et segueixo trobant molt a faltar. La mort de la iaia encara ho ha complicat tot més, segueixo arribant a casa i miro cap a la que era la meva habitació esperant veure-la allà asseguda veient la tele, el “gonzález” o “el peluche”. Continuo esperant veure't assegut davant de l'ordinador. O quan se m'oblida que no hi sou i per un segon segueixo pensant que estareu en obrir la porta.

Les festes de Nadal han estat una merda. D'una banda perquè no estàveu i de l'altra perquè vam agafar el puto virus, tots menys la mama. Així que els raïms ens els vam menjar per telèfon i any nou i reis cadascun a casa seva. Encara que no em queixaré gaire ja que l'aturada em va sentar bé ja que tenia la sensació que col·lapsaria d'un moment a l'altre, i haver d'estar tancat i plorar em va sentar bé. Per cert el Juan Antonio va trucar, ara ja sap que has marxat, ja són poques persones les que no ho saben però encara n'hi ha alguna.

Com veus segueixo buscant-te a les fotos, veient-te com mai t'he vist, segueixo explicant-te coses com que l'altre dia va morir Paco Gento,... m'odiaria si un dia arribo a oblidar-me de tu. La Míriam m'ha dit, que la Leyre li ha explicat, que si noto així fred per l'esquena que ets tu o la iaia. Ojalá. El proper 22 la teva néta gran farà 12 i uns dies abans la mama 71... i tot sense tu.

finals dels 60