El primer 25 de maig sense tu

Avui per primera vegada en 75 anys la família Gil, Ximénez i Santos no celebrarem el teu aniversari. Val l'any passat tampoc ho vam celebrem perquè els metges deien que estaves fantàstic mentre tu entraves en coma. I els anteriors amb la merda aquesta del virus tampoc van ser per llençar coets. Però durant 74 anys, uns abans i altres després, tots hem anat acompanyant-te en el ritual anual de bufar les espelmes i de l'estirada d'orelles i ara és una certesa que no ho farem una vegada més.

Aquest text no està escrit avui 25 de maig, sinó uns dies abans, així que no et puc dir com és el primer 25 de maig sense tu. Suposo que agafarem els bartols i anirem a treballar, intentarem que si arriben les llàgrimes no atreguin preguntes i anirem tirant milles perquè el dia passi ràpid.

Recordarem per a nosaltres allò que vas néixer un diumenge, així que van acabar posant dia 26 a la teva partida de naixement. Recordarem com era de complicat sempre comprar alguna cosa a una persona que mai no volia res. Recordarem el casament de la Juanita, que va ser un 26 de maig i va buscar com trobar-te una samarreta del Sants signada pels jugadors. Recordarem mil coses, però no avui, avui tot continua fent massa mal. Només han passat nou mesos. Ja han passat nou mesos.

Dono per fet que d'alguna manera arribaràs a llegir aquestes paraules, encara que no sabessis ni que tinc un bloc, ni que collons és això. Així que no vull entretenir-te més ja que segur els teus pares, l'Stitch, fins i tot Nati, t'han preparat alguna festa, perquè si alguna cosa us sobra al cel és temps i seria un malbaratament no gastar-ho en festes. Pren-te una de xampany per nosaltres.

Abriendo regalos un 25 de mayo