No deixis per demà

Està a punt de fer deu mesos que no hi ets i des de fa uns dies un amic és allà on estigueu. No, no tenia la meva edat, acabava de començar a treballar quan jo vaig néixer però me'l vaig trobar en arribar on sóc ara. Jo devia acabar l'EGB quan el va començar a treballar aquí i va marxar amb el primer ERO. La millor definició que se'n pot fer és que era una bona persona, però de les de veritat, de les quals sempre presentava un bon somriure i predisposició a ajudar de veritat qualsevol que ho necessités, encara que aquest l'hagués putejat i per dins seu no li fos del seu gust. Això era d'aquelles coses que m'explicava els centenars de vegades que vam anar a dinar plegats. Amant de la cervesa, de posar tabasco als ous fregits, amb què podia menjar tranquil picant sense sentir queixes. En un bar del que vam ser molt assidus a l'hora de dinar ens guardaven les dues crestes de les més picants, mentre a la resta els donaven de les que el picant era una mica. I sempre ho remullava tot amb una cervesa. Era d'aquestes persones que sempre repetia les mateixes aventures d'uns temps passats i millor però ho feia de manera tan il·lusionada i senzilla que no t'importava de sentir-les de nou. Segur que tenia els seus dimonis i les seves males estones però no conec ningú que els conegués.

Ens vam acomiadar amb una encaixada de mans i un "hem de quedar per fer una cervesa, ens truquem,..." No recordo bé com va ser, si on i els qui vam anar a dinar aquell dia per última vegada. Esther i Bea si van complir amb la promesa i es trucaven per als seus aniversaris, Nadal,... jo com sempre, ja ho faré un altre dia. Sabia per la Bea que estava malament, càncer, quimio,... aquestes coses tan maleïdament habituals, i dimarts m'ho van dir "s'ha mort a Ferran" En aquell instant ni vaig reaccionar però al cap d'uns minuts el món s'havia fet petit i fosc. En un espetec vaig ser conscient que no el tornaria a veure mai més. Vaig dubtar per lo recent de la teva mort i la de la iaia però al final, gràcies a la Bea, em vaig armar de valor i vam anar a acomiadar-nos del nostre amic. Tot un encert.

No saps mai quan passarà i a tu et vaig dir adéu mentre et ficaven a l'ascensor amb la llitera i a la iaia no recordo si la nit anterior li vaig dir fins demà, suposo que sí, que com sempre . I encara que m'agradaria tenir-te aquí al meu costat i continuar explicant-te coses crec que no va quedar res per dir-nos. En canvi amb aquest bon home la vaig fotre, tampoc no hauria estat tant un "bons festes" per Nadal o un "Felicitats" el 19 d'abril, però la vaig fotre, espero que d'alguna manera si sàpiga que al final, si hem tornat a quedar . Per això no cal deixar per demà el que puguis fer avui.

El mes ha passat ràpid i calorós. He acabat l'últim àlbum de fotos de la Míriam, així que al proper ja no hi haurà fotos teves ni de la iaia. Segur que ho saps però saps que l'última foto que vas fer va ser a Miriam al seu sant? T'has perdut el teu aniversari de noces, ho vam passar com si no hagués estat mai i l'anterior no ho vam celebrar perquè estaves en coma. El de la Juanita i l'Àlex tampoc el vam celebrar. Potser des d'on siguis capaç de saber què passa a casa la Juanita. Ella està alterada, la Leyre està raríssima,... se m'escapa alguna cosa i no sé què és. La meva feina torna a anar a pitjor però al final estàs tan cansat que tant et fa. No sé si t'ho he dit, al final el Sants jugarà a Primera Catalana pels descensos compensats.

Si no passa res per quan et torni a escriure estarem a punt de agafar vacances, t'hauràs perdut Sant Joan , el teu sant i la iaia per primera vegada no haurà complert anys.



La última foto un 15 de agosto de 2021

Comentaris

Entrades populars