19 días y 500 noches

Sí ja sé que fa molt poc que et vaig escriure, però és que va passar això de la Juli i t'havia d'escriure, però ara toca perquè som a només un mes del primer aniversari de la teva marxa. No hauríem de commemorar el dia que perdem algú, però és com si busquéssim una excusa més per celebrar el temps que passem amb tu.

Onze mesos en què tot ha canviat molt per casa i si ara et donés per tornar necessitaries temps per situar-te. La Míriam dorm al teu llit, a la teva habitació. La Leyre a la meva habitació. La Juanita ha tornat a la seva. Per descomptat, la iaia no hi és. I això de l'Alex portarà problemes.

No, no estem bé No estem malament, però no estem bé. He posat com a títol un tema de Sabina, no perquè t'agradés, sinó per el sentit de la frase. 19 són els dies que de cara a la gent, el protagonista triga a oblidar la dona que el va deixar, però són 500 dies, quan ningú se'l mira, els que encara segueix recordant-la. Amb tu passa alguna cosa així. No seran 500 nits, sinó gairebé totes fins que ens retrobem, però per als de fora sembla que és una cosa que ja hem superat. En part és cert, ja que el món no deixi de girar fa que ens anem acostumant a la teva absència però fins que ens adonem que hi faltes.

Estem fent neteja i ha sortit el llibre aquell del 75è aniversari del Sants, ara el guardaré jo. També m'he quedat amb aquells calendaris de futbol dels 70. Algun pòster dels Històrics. La Leyre donarà francès el curs que ve, que gran ajuda hauries estat per a ella. Avui començo les vacances i anirem a prendre la fresca. Més que res distracció per a les teves nétes que una altra cosa. Descans poc em sembla. I ja te n'aniràs assabentat però a la meva empresa li queden els dies comptats i a mi amb ella. Com deia el iaio "Agua que no has de beber déjala correr", així que deixarem les coses córrer i intentarem que estiguis orgullós de nosaltres.

febrer de 2021

"Que siempre te querré aunque no te tenga" Rosalía - Como un G