Ara ja passa

Hola,

No sé com deuen haver estat els dies d'estiu allà on vius, aquí a l'Hospitalet, Catalunya, Espanya, s'ha començat a notar els pitjors efectes de la crisi climàtica.

Els mitjans de comunicació convencionals, i els que diuen no ser-ho, no han parat d'anomenar a l'augment de temperatura "onades de calor", però o menteixen o no en saben. La definició acceptada del terme onada de calor diu: "Un esdeveniment sostingut de temperatura extremadament alta per a una regió determinada. L'onada de calor es mesura amb relació a la temperatura mitjana considerada per a l'àrea.". Comencem perquè és un esdeveniment, per tant una part diferenciada de dies de la resta, però la majoria de dies d'estiu els hem passat amb temperatures extremes, així que l'esdeveniment ha estat quan la temperatura tornava a valors habituals per a l'època de l'any . Per a una regió determinada, això només és cert si prenem com a regió tot el planeta entre els 30º Nord i els 50º Nord. Així que si és un augment extrem de les temperatures, sostingudes durant mesos, en una àmplia franja al voltant del planeta, apunta que no és una onada de calor.

No cal recórrer a grans dades per veure'ls efectes. Les plantes estan canviant el seu cicle, no has vist els arbres de la teva ciutat amb fulles caigudes, ara a l'estiu, al costat de les arrels? La gent del camp està avançant les recollides dels fruits perquè si no perden la collita. La calor és tan extrema que gairebé no plou, el terra dels boscos s'assequen més del normal, i una espurna, un llamp o un piròman són suficients per iniciar un incendi que després no hi ha manera de parar. Per culpa de la sequedat, de la calor i sense oblidar que el nostre govern no té cura dels boscos. L'aigua del mar Mediterrani ha registrat temperatures properes a les del mar Carib, això no ho suporta la flora marina, que deixa de créixer i ni oxigena l'aigua ni alimenta els peixos. Aquests en no estar acostumats a les temperatures o marxen a zones més fredes o moren, la qual cosa provoca que els seus depredadors també canviïn les seves zones de caça i s'acostin a la riba. I així podria seguir durant hores, però us feu una idea, i ara ja teniu la resposta perquè cada dia apareixen més notícies sobre orques, tintoreres,... a la Mediterrània.

Si busquem a l'hemeroteca dels darrers mesos podem veure com cada cop tenim canvis més bruscos de temperatura i amb conseqüències cada cop més greus. Com la sobtada tempesta amb calamarsa de deu centímetres a Catalunya, el 30 d'agost, que ha matat una nena de vint mesos mentre era al pati de casa seva. Pluges monsòniques a Pakistan, a finals d'agost, com no s'han vist anys. Vents de fins 200km/h el 18 d'agost a Còrsega . Sequera extrema a la Xina. O veient com se superen rècords de temperatures: 

-26.8ºC, el 19 juliol,la mínima més alta registrada mai a les illes britàniques.

-del 17 al 21 d'agost a Xina, temperatures mínimes de 34ºC i màximes de 45ºC, 

-19 d'agost temperatures negatives a Sud-amèrica , a Paraguai, Argentina, Uruguai, Brasil,... de fins a -16ºC

-del 26 de juliol al 3 d'agost temperatures de 37.8ºC a Oregon i 41ºC a la Columbia britànica,

- 25 de juliol 39.1ºC al Paraguai en ple hivern austral.

- 20 de juliol Hamburg supera per primera vegada a la seva història els 40ºC

-19 de juliol la nit de més calor a la història d'Escòcia, 

-19 de juliol 40.3 la temperatura més alta registrada mai al Regne Unit, 

-17 de juliol 38.7ºC la temperatura més alta registrada a Andorra 

-15 de juliol -6ºC a Austràlia la temperatura més baixa de la seva història

-14 de juliol Madrid té la seva nit més calorosa amb 40ºC 

-14 de juliol 47ºC la temperatura més alta mai registrada a Portugal 

-inicis de juliol tres dies amb més de 30ºC al Canadà prop de l'Àrtic 

-finals de juny principi de juliol 9 dies amb temperatures superiors als 35ºC al Japó 

-30 de juny Turkmenistan, Uzbekistan i Tadjikistan per sobre dels 44ºC 

Les raons per les quals s'està produint aquesta crisi climàtica ja es van explicar el 1997 a la ciutat de Kyoto, així com que devia fer-se per evitar que el que ara ja passa no passés. Es va arribar a un acord, que van signar la majoria de països del planeta i el qual la majoria incompleix deliberadament. Per si algú se'l va perdre les conclusions a les que van arribar els científics reunits, en un resum ràpid, és que des de fa una mica més d'un segle les emissions de CO2 al ambient creix de manera disparada, provocant el que anomenen un efecte hivernacle, que provoca temperatures extremes que trenca el cicle habitual de plantes i animals. També van destacar que si el canvi de temperatures es converteix en un augment sostingut de la temperatura de tres graus célsius, o més, això desembocarà que les zones gelades del planeta deixin de ser-ho en bona mesura, i per tant aquestes grans quantitats d'aigua es barrejaran amb les dels mars. Barrejant grans quantitats d'aigua dolça que per una banda faran augmentar en alçada els mateixos, de manera que es menjaran bona part de les costes, i de l'altra part provocaran un col·lapse a la fauna i flora marina en canviar la salinitat. I desertificant zones que ara no ho estan. El que va fer que Europa passés de l'era de gel a l'actual va ser una pujada de quatre graus, si ara pugem quatre més doncs Europa serem un desert.

En aquesta conferència del 1997 a Kyoto i en les següents, sobretot des de París 2015, no han parat de donar-nos la solució. L'augment de CO2 no és per causes naturals sinó per accions dels humans. Sí que el CO2 és part per exemple dels pets, i tenir moltes vaques tirant-se pets fa augmentar les emissions. Com que cada vegada tenim grans granges amb més vaques aquestes emissions augmenten i per això estaria bé no consumir tanta carn, però ni totes juntes emeten tant CO2 com alguna de les cent majors empreses del planeta, o l'Índia en conjunt o tots els cotxes d'una gran ciutat. Hi ha un estudi que diu que si ara mateix les cent empreses més grans del planeta deixessin de funcionar (sense ser substituïdes), els efectes trigarien un parell d'anys a notar-se, però hauríem arreglat el problema de la crisi climàtica. Això sí, si parem les cent empreses més grans del planeta la desocupació a nivell mundial seria immens i la crisi econòmica seria de les que fan història. També podríem canviar tots els nostres cotxes de combustió per elèctrics. Es calcula que hi ha uns mil quatre-cents milions, però el cost energètic de construir, o adaptar, aquesta quantitat de cotxes segurament suposaria tanta o més contaminació. A més que caldria desfer totes les benzineres del planeta, amb els seus assortidors, pous i altres i crear una nova infraestructura per poder cagar els cotxes: rases a tots els carrers del planeta, talls d'electricitat,... tot això sense comptar que el temps mitjà de càrrega d'un cotxe està entre quatre i vuit hores.

Tots els canvis impliquen temps i reestructuració econòmica, però és que els ignorem des de fa vint-i-cinc anys. A aquesta crisi cal sumar-hi altres que ja estem vivint de tipus econòmic, social, fins i tot de salut, però no tot s'hi val. Acabar el gasoducte del MIDCAT ens ajudarà amb els preus de l'electricitat a Europa, però fotrà el clima. Les nuclears, encara que ho digui la Unió Europea, no són energies verdes. Sí que és veritat que generen electricitat sense augmentar la crisi climàtica però una vegada la seva vida útil acabi tindrem els seus residus enverinant la terra durant segles. I plantar mes arbres mentre continuem contaminant, el que anomenen zero emissions netes, el que farà es que ens morim contemplant un bosc. Durant dècades hem ignorat el que la ciència ens diu sobre aquesta crisi, i ara ja arribem tard a moltes solucions, però no començar a fer les coses bé, seguir anteposant els beneficis econòmics als de salut, farà que la vida dels que vénen darrere nostre sigui moltíssim pitjor que la nostra o potser ja no sigui.