L'important de debò

Un any. Fa un any que no hi ets. 365 dies. 8760 hores. 525600 minuts. El menys important de tot és com ho escrigui, l'important de debò és que no hi ets.

En un any ha explotat un volcà, el puto virus ha desaparegut per art de màgia, ha començat la tercera guerra mundial, s'ha iniciat una de les crisis econòmiques més grans de fa dècades i la crisi climàtica ha començat a arruïnar-ho tot, però l'important de debò és que no hi ets.

Tens les teves nétes dormint a casa, no has anat a recollir-les a l'escola i no has vist com estan d'altes. També t'has perdut tots els aniversaris, tots els sants (fa uns dies el de Míriam) o el centenari del Sants. La meva feina se'n va a la merda, la iaia ha mort, la Juli ha mort, però l'import de debò és que no hi ets.

Un any. Fa un any que vam anar a urgències per aquell dolor que no passava, però que era igual que els de sempre, que ja gairebé havíem superat tot el dolent. Que allà us vaig deixar sols, a tu i a la mama, per culpa del puto virus. Després va venir la trucada que et ficaven al quiròfan, veure't anar a la llitera ficant-te a l'ascensor, i ja tard, els metges movent la boca i jo no sentint res, excepte la mama dient "no ho entenc". Tu allà com adormit i jo esperant que despertessis. Putos metges que ara es creuen herois, puta senzilla operació de ronyó, puta vida de merda que per culpa de la seva prepotència tu ja no hi ets.

T'estimo, he pensat en tu tots aquests dies, he plorat en molts de ells, t'he trobat a faltar com a mínim una vegada al dia i segueixo esperant veure't cada vegada que obro la porta. La nostra vida ha canviat des d'aquell dia fa un any, com va canviar al cap de pocs mesos d'aquesta foto, i com llavors res no tornarà a ser igual. No sé si millor o pitjor, només sé que diferent, molt diferent, perquè l'important de debò és que no hi ets.

L'important de debò és que no hi ets i ja no compartirem res més. No ens vam deixar res a perdonar, així que ara simplement espera'ns i no et preocupis per res. Fins que arribi aquest retrobament ja m'encarrego jo de matar els dracs i espero fer-te sentir orgullós de mi.

maig de 1991