Mirant al buit

Fa un any i mig que ja no hi ets, però igualment continuo esperant-te. Si, ja se que no serà fins  el dimecres, però també saps que aquell dia la Leyre farà 13 anys i aquest dia es només per ella.

La Míriam s'està tornant tota una gimnasta, i ara a mes balla, i s'ha disfressat de tantes coses aquest carnestoltes que ni en Mortadelo. Per cert ha guanyat el premi a la rua del barri del carnestoltes. Pel dia dels enamorats la Leyre es va fer un regal amb el seu amor, un nen argentí que va amb ella a classe, així compensa que els demès ni em fet ni rebut cap.

La mama acaba de fer-ne 72. La Juanita ha llogat el seu pis i sembla que definitivament està instal·lada a casa, amb la les teves nétes i una rata. Tornarem a marxar a Disney i Paris, com a regal per la comunió de la Míriam. Tu no vas veure mai Paris, així que farem que al menys ho faci la mama.

I jo, segurament ja ho saps, em vaig despertar un bon dia amb un gra a la cama, i porto tres setmanes amb infecció, un tall a la cama fet al hospital d'on van sortir rius de pus, febre, medicació, visites al metge, cures diàries.... Un bon dia et despertes i el mon se'n va a la merda, que t'he d'explicar a tu. Per cert al arribar-hi, al passar pel davant d'aquell ascensor,... a urgències, gairebé et podia tornar a veure aquell dia, ara fa un any i mig. No havia tornar a ser-hi.

La sensació que tinc es que tot explota i cau al voltant i no puc fer res mes que mirar de no caure al buit. No vull caure, tinc encara masses coses per viure, per explicar, però sembla que des de aquell maleït dia que vam pensar que operar-te del ronyó era bona idea alguna força vol que tots caiguem. No se a qui hem fet enfadar, però tot allò que ens pogueu ajudar des de l'altre banda serà ben vingut.




El dia que menys ho esperes

Comentaris

Entrades populars