Tan sols hi faltes tu

"Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú
O potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots
El temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol"

Fa uns dies va ser la primera comunió de la Míriam, i tot va estar bé, i va anar tothom, bé no tots, faltaves tu. Almenys físicament, perquè per a nosaltres sempre hi ets.

Míriam feliç, pel vestit, la festa, per ser el centre d'atenció. Perquè l'endemà feia nou anys, perquè la setmana anterior havia estat competint. Està fora d'ella mateixa. Als estudis li va millor que bé, crec que serà la més llesta de la família, tampoc és gaire complicat. El seu defecte és el seu caràcter, que la perd de vegades, però no sóc tan llest per ensenyar-li a controlar-ho.

Leyre no li posarà fàcil això de ser la més llesta. A més, és tot un talent ballant. Ahir van començar a emetre el programa de tele on ella sortirà ballant, però serà d'aquí uns mesos. Té les coses de tota adolescent, però d'aquelles que també s'ho passa tan bé llegint llibres com ballant com de gresca amb els amics. Això si té mil manies. No anaves a tindre nétes perfectes.

La Juanita segueix superada per tot però com amb la Míriam tampoc sé què dir-li o com ajudar-la. Et dic sóc idiota. Viure amb la mama ho millora però no ho arregla.

La mama, doncs tot el que ha anat esquivant aquests anys mentre es preocupava per tu li està sortint de cop. En baixar les defenses tot ha decidit sortir.

Jo, a part de la meva idiotesa per no saber-ne més i poder ajudar-les, s'uneix que la feina, com preveia, se n'anirà anant a prendre pel sac, però potser per raons que no vaig veure venir. T'ho dic vas tenir un fill idiota. La cama sembla definitivament curada, encara em queda una crosta i segurament una marca que em recordarà que és fàcil que tot se'n vagi a prendre pel sac. Que tot es pot torçar més i quan més inoportú és, com si hi hagués moment bo perquè les coses es torcessin.

Vint-i-un mesos sense tu. Continuo pensant en tu cada dia però per sort cada vegada fa menys mal fer-ho. Les coses no s'han deixat de torçar-se des d'aquell dia d'agost. És com haver de surfejar enmig d'una tempesta i amb la mar regirada, que de moment no apunta a calmar-se, però caure de la taula no és una opció. I sé que em cauré, però hi hauré de pujar ràpidament i seguir remant fins arribar a la riba.

Pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tu.


Año 2023


Comentaris

Entrades populars