La penúltima

Això ho escric uns dies abans que surti, perquè el 24 serà Sant Joan, el 23 la revetlla, i el 25 Sant Guillem. Són massa coses en poc temps per assumir sense tenir-te a prop.

No vas vindre al teu 76 aniversari ni als teves noces d'or. La mama va preguntar si encara es pot contar com a acomplertes. Jo diria que sí, te'n vas anar sense deixar de estimar-la, així que el que no estiguis no és raó per no dur cinquanta anys casats.

Fa uns dies un amic va perdre la seva mare, i quan m'ho va explicar em vaig tornar a quedar paralitzat, com qui de cop recorda que només està maquillant alguna cosa dolenta i l'esdeveniment el torna a la realitat.

La realitat és que tens dues nétes genials, amb les seves coses, coses que t'enfadarien i no deixaries de queixar-te perquè els seus pares no fan alguna cosa. Però estaries orgullós de la gran, molt estudiosa i amb grans notes, que ara també et faria la competència en francès, a la qual podries ajudar en exercicis de circuits elèctrics i que d'aquí uns dies sortirà ballant per la tele. Amb la petita passaries de voler-la amb tot el cor a voler-li fotre una puntada de peu al cul i enviar-la lluny, en qüestió de segons. T'abraçaria quan menys ho esperes, les seves notes són increïbles, acudiries al milió de festivals que té, li faries mil fotos i tot seguit t'enfadaries amb ella per qualsevol raó.

La teva filla cada dia està més aprensiva, de tot se li fa un món, mai no té temps per a res i sempre li fa mal tot, quan no és això és allò. Envia-li un àngel o el que tingueu allà on siguis perquè l'ajudi de nou estar centrada.

La mama. La mama segueix trobant-te a faltar.

Per cert el Camp nou que vas veure aixecar, al qual vam ser-hi tantes vegades, ja no tornarà a ser igual. Estarà al mateix lloc però refet de a dalt a baix . El mini ja ha desaparegut. Doncs com això del Camp nou, des que te'n vas anar sóc més conscient de coses que passen per última vegada i ni ho sabem. La foto de baix és de fa dos anys, i l'anomenarem la penúltima foto teva que tenim. Jo no he trobat més que un parell més, però surts de refiló.  Aquesta seria de facto la darrera que et vam fer a tu. Et recuperaves de la barrabasada que et van fer en treure't el ronyó. El pitjor havia passat. De mica en mica anaves millor. En una fira els havien donat uns barrets de palla a Leyre i Míriam, i us els vau posar tu i la iaia per a la foto. 56 dies més tard ja no hi eres i poc més de 6 mesos la iaia tampoc. Hi ha fotos que surten bé sense més, aquesta és perfecta, però parpalleges i ho perds tot.

Any 2021