Quasi mig segle

Una volta més al Sol i hauré estat sobre aquest planeta mig segle. Es diu ràpid, quaranta-nou, però si m'aturo a pensar han passat massa coses per posar-se ara a fer una llista.

Aquest any quaranta-vuit que deixo enrere, ha estat com els últims, un puta merda. Encara que només sigui per aquesta infecció a la cama, que ningú sap dir-me com va començar i que tranquil·lament podia haver fet que no arribés al dia d'avui. El millor, perquè n'hi ha coses bones, té que a veure amb tornéssim per segona vegada a Disneyland. És curiós com un lloc, llunyà, car i la funció del qual és entretenir, pot convertir-se en un dels millors llocs on voler estar.

No deixo de trobar a faltar cada dia el meu pare, però el temps fa que no faci tant de mal. Segurament sóc jo, però des que se'n va anar les coses canvien més ràpid del que ho feien. Com si la seva falta hagués provocat una actualització del sistema.

No sé que vindrà però si tinc clar que estic en un moment en què el camí és una línia recta solitària que es perd a l'horitzó i només hi ha desert a dreta i esquerra. Així que no n'hi ha cap altra que anar en pilot automàtic, fins que aparegui els monstres, que darrerament n'hi ha molts.

Agost 2023