Un altre mes sense tu
Ja ho saps però tens un parell de nétes genials. L'última cosa que han fet és participar al festival de l'escola de ball. Ja saps que per a la Leyre ballar és tan natural com respirar, però la Míriam, malgrat ella mateixa, també ho fa genial. Però és clar costa arribar on la seva germana, la qual començarà a competir en tornejos. Per cert la Leyre va tornar a ser patge reial, aquesta vegada de Melcior.
Els caps de les dues són al·lucinants, però aquí la que té el do més natural és Míriam, i parlem que la seva germana no sol tenir notes inferiors a vuit. La diferència és que Leyre sap que necessita esforçar-se i Míriam ni ho intenta, i en algun moment ho necessitarà i no sabrà. Tampoc pensis que és culpa d'ella, és aquest caparró encara massa petit per controlar la zebra que porta a dins.
La mama va caure baixant per unes escales i continua amb els problemes al respirar. Es cansa molt ràpid, cada cop surt menys de casa, ella que no suporta estar tancada! Envelleix a passos cada cop més ràpids i viure dia a dia amb els seus tres sols l'estressa de gran manera.
La teva filla està en plena crisi de tot. D'identitat, dels 40... de la vida mateixa. S'enfada per tot, tot ho discuteix amb tothom, tot se li fa massa costa amunt. Sent com que s'ha perdut alguna cosa i ha de trobar-ho, trigarà a adonar-se que no hi ha res a trobar o recuperar.
I jo doncs el que em va dir una bona amiga fa uns dies, alguna cosa es va trencar i ara hi ha un altre Jordi. És com anar en una taula de surf, cavalcant onades, tenint-ho tot sota control. De cop i volta, el cel es tanca i comença una terrible tempesta, el mar s'agita i els taurons comencen a envoltar la taula. Tinc clar que he de fer, com sortir i arribar a la platja, però no és fàcil ni és ràpid i caldrà remar molt.
Com va la vida per aquí? T'has retrobat amb el iaio? Has vist el Stitch? Com li va a la Nati i al Panchet? Dona-lis records i espereu-nos una eternitat de la Terra, que només serà un plis allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada