El llarg i ventós camí

Hi ha tantes coses dolentes, alguna de molt dolenta, com bones per explicar. D'una banda sembla que ara sí que em quedaré sense feina. Gairebé va passar fa sis o set anys, segurament te'n recordes, i tornem però ara amb més deutes i amb menys pintes de continuar. No per esperat és millor.

La mama cada cop té més coses, i comença a ser preocupant una cosa d'aquí i una altra. Ella intenta seguir com sempre, però li costa. Ara que tens contactes estaria bé que li permetessis tota la bona sort que fos possible.

Menys dolent és que la teva néta gran va quedar última en el seu primer concurs de ball. Està enfadada perquè diu que altres ho van fer pitjor. No té en compte que era la seva primera competició, que la categoria on les han inclòs és superior a la que li toca, i tots són més grans que elles i porten més anys ballant. Tampoc que quedessin a un punt i mig del que va quedar penúltim. I després n'estaries orgullosa perquè hi havien com unes dues mil persones, no arribava, veient-la ballar i ho va fer com si res. Ni el Sants en els seus millors moments ha tingut tanta gent mirant.

Pels estudis de les teves dues nétes no et preocupis, van com bales. Amb Míriam és més complicat, però mai res no ha estat fàcil amb ella, però al final els resultats segueixen sent bons.

Espero que per al mes que ve t'expliqui que sóc amo de la meva plaça de pàrquing. Ja sé que mai vas voler comprar-ne cap però crec que almenys un necessitarem, encara que sigui per deixar que els cotxes agafin pols.

Si segueixes el Sants i el Barça cagada, però bé la temporada que ve ja aniran millor.

La resta segueix tot per un igual, per cert la Leyre ara duu ulleres. Quan et torni a escriure la Míriam ja tindrà dos dígits a la seva edat, haurà tornat a ser el dia de la mare, sabrem si el Sants se'n va a Primera Catalana, si sóc a l'atur, a poc a poc.

Actuación de las Ruskitas en el Rock da house, en Figueres, el 21 de abril de 2024