La imprevisibiltat de tot

És curiós com succeeixen les coses a la vida. Aquesta foto "de broma" és l'última teva i una de les últimes de la iaia. Com a bon fotògraf, encara que només fos de la família, gairebé sempre estaves a l'altre costat de l'objectiu, així que sortíes poc a les fotos. Per això, aquesta és d'un parell de mesos, si arriba, abans de la teva mort. No estic parlant d'aquesta tonteria del "carpe diem" que tant agrada, sinó de la imprevisibilitat de la vida. En el moment d'aquesta foto, on estaves sortint d'un profund sot, res no indicava el final.

Fa tres anys que ja no hi ets, i la meva postura davant d'aquest fet ha canviat ben poc.

Et segueixo estimant tant com sempre.

Em segueix fent mal la teva absència. Sé que als altres aquestes ferides se'ls cicatritzen amb el temps i, en mirar-les, simplement recorden el dolor que les va causar. No sé què sóc, però sé que no sóc com els altres, i encara que ara he aconseguit que no faci mal en tot moment, en veure-la, tot fa mal tant com aquell dia, fa tres anys.

Segueixo pensant que la culpa va ser dels metges. No crec que un metge malvat et fes mal conscientment. Estàvem sortint d'una pandèmia, i no sé com anomenar el que estaven passant els metges: si cansament, desídia, el síndrome d'estar cremats, o les normatives idiotes postpandèmia. Sigui el que sigui, en aquell moment va fer que no et cuidessin com devien, cosa que et va portar al coma, i quan ja estaves sortint de tota aquesta merda, alguna cosa silenciosa ja s'havia trencat. No puc deixar de pensar que, en altres circumstàncies, seguiries viu.

Segueixo esperant que un dia s'obri la porta i entris tu, tornant de passejar l'Stitch o alguna merda similar, que tot hagi estat només un malson, encara que tampoc estic segur que t'agradés com està tot ara mateix. Potser només és una apreciació meva, però en aquests tres anys moltes coses han canviat i molt ràpid. T'ho trobaries tot igual, però diferent. Les teves netes, els teus fills, la teva dona, la casa, el barri, fins i tot el maleït món. Res, fa tres anys, predeia on seríem ara.

No m'allargaré més; el meu cor no ho aguantaria. T'estimo. Et trobo molt a faltar. Records de part de tots. No et preocupis per nosaltres, ja ens encarreguem nosaltres dels monstres. No t'oblidis de nosaltres, com no ho fem nosaltres de tu, i espera'ns molts anys.

Any 2021