Petita guia de les altes capacitats

Porto els darrers mesos centrat a aprendre tot el que puc sobre les neurodivergències en general, i en alta capacitat i TDAH en particular, a la recerca de com relacionar-se amb neurodivergents sobretot quan la realitat i el seu món xoquen. Tot i que diuen que a internet hi és tot sembla que en aquest tema no és del tot així. Les primeres cerques solen tornar-te gairebé sempre les mateixes definicions acadèmiques, sense aportar res més nou un cop llegides les primeres entrades. Buscant molt més profundament acabes topant amb l'enumeració de les característiques comunes, algun testimoni, però mai com interactuar amb un neurodivergent o com interactuar aquests amb la resta. Potser és que no hi ha resposta consensuada per a la meva cerca i tot sempre sigui depèn de la persona, lloc i moment. Sigui com sigui, fins que no et fas una llista de les fonts de confiança, et trobes perdut sense saps per on començar a llegir o buscar..
Així que, tenint clar que no us podeu prendre com a bona la paraula d'un informàtic en aquests temes, he decidit deixar unes definicions, almenys tal com jo les he entès, i uns vídeos, perquè, si algú cau aquí en les seves primeres vegades buscant informació sobre les altes capacitats, li serveixi de guia per saber per on seguir informant-se. Informació que m'hauria agradat trobar-me quan vaig començar a buscar dades sobre el tema.

Foto de Growtika a Unsplash

Què és l'alta capacitat?
Diem que una persona té altes capacitats quan en el conjunt de les mateixes, dins l'àmbit de les intel·ligències, són sensiblement més elevades respecte a la mitjana de la societat on viu.
La definició que trobareu serà aproximadament la que us he deixat, seguida d'una sèrie de característiques, que sovint només es mencionen. Quan arribeu en aquest punt us trobareu amb termes i conceptes que us deixaran completament desorientats, ja que no solen ser d'ús comú. Com poden ser l'existència de més d'un tipus d'intel·ligència, els famosos coeficients d'intel·ligència (CI) i els seus tests, la neurodiversitat, la neurodivergència, el masking o raonaments més complexos com que la intel·ligència i la seva mesura és un constructe social.
Tot aquest conjunt de nous termes em va generar un munt de preguntes, que amb el temps i més informació, he anat responent. Sense entrar en definicions acadèmiques, que em queden molt lluny, això és el que vaig entendre d'aquests conceptes.

Què és la intel·ligència?
La definició més habitual sol ser la capacitat que té un individu, a partir dels coneixements que posseeix, de respondre a un problema o trobar una solució al mateix a partir del que ja sap.

Algú amb altes capacitats és un savi?
Pot ser, però no existeix una correlació necessàriament. Un savi és algú que sap moltes coses, d'un tema o de molts, mentre que algú amb alta capacitat té potencial per saber moltes coses, però si no les aprèn, no les sabrà. Ningú neix sabent.

Algú amb altes capacitats és un geni?
No, només un petit percentatge de gent amb altes capacitats pot considerar-se excel·lent en tots els àmbits. Algú amb altes capacitats sí que té en general capacitats més altes que la mitjana, però potser només destaca de veritat en un camp.

Què és el CI?
És una valoració en format numèric de les teves capacitats. Un cop un psicòleg especialitzat et realitza les proves pertinents, els mecanismes se m'escapen, obtens un resultat numèric. L'informe és molt més ampli, complex i detallat, però al final el que tothom coneix és el numeret.
Si el nostre resultat fos 100, indicaria que la nostra intel·ligència és l'exemple clar de la intel·ligència mitjana de la societat en què vivim. Aquest valor 100 és el que tant es discuteix sobre si és un constructe social o no. Si poguéssim comparar una persona amb un 100 de 1924 i una de 2024, segurament les seves intel·ligències no serien les mateixes. Com tampoc ho seran les d'algú que va néixer i viu a Nova York, en comparació amb algú que va néixer i viu al Serengueti.
Això dóna lloc a llibres de discussions complexes, que no ens interessen quan comencem a interessar-nos en el tema, així que ens quedem amb la idea que el 100 és la mitjana perfecta. El problema és que no hi ha dos cervells idèntics al mil·límetre, així que el rang considerat és més ampli.
En un rang de 85 a 114 estàs en la mitjana. Per sota de 70 tens discapacitat cognitiva. Per sobre de 129 alta capacitat. Veuràs que hi ha dos rangs de valors intermedis que falten. De 70 a 84 seria intel·ligència límit, i de 115 a 129 seria intel·ligència brillant. Els termes poden variar segons les fonts, fins i tot algunes subdivideixen els rangs, però bàsicament els valors són aquests.
Simplificant-ho molt, si 100 és la mesura estàndard, un valor de 116, per exemple, seria un 16% per sobre de la mesura estàndard, mentre que un 89 estaria un 11% per sota de la mesura estàndard.
Cal tenir en compte que en els resultats dels tests, encara que siguin molt complets, influeixen moltes variables, com ara si la persona també té TDAH, dislèxia… Els especialistes sempre expliquen que pot haver-hi falsos negatius, però mai falsos positius. Així que, si es repeteixen els exàmens i el resultat és diferent, sempre prevaldrà el valor més alt obtingut.
També s'ha de tenir en compte la zona de grisos. Els límits estan posats perquè per algun lloc calia posar-los, però hi ha tanta diferència entre una persona amb 129 i una amb 130? I entre una amb 69 i una amb 70? Per tant, no seria estrany trobar una persona propera a aquests 130 punts de CI que es veiés fidelment reflectida en totes, o moltes, de les característiques que identifiquen algú amb alta capacitat. Encara que oficialment no se la consideri així.

És el mateix superdotat que alta capacitat?
En el llenguatge col·loquial utilitzem els termes indistintament, encara que sembla que tècnicament un superdotat és algú amb alta capacitat, però on tots els valors que mesuren el CI són molt elevats. Mentre que en els altres, els seus valors, encara que sempre per sobre de la mitjana, són més elevats en algunes àrees que en altres.

Què són neurodiversitat, neurotípic i neurodivergent?
De moment no són termes acadèmics, però sí que són utilitzats tant per divulgadors com per científics per sintetitzar ràpidament conceptes.
El terme neurodiversitat va sorgir de la necessitat, l'any 1998, per part de la doctora Judy Singer, per conceptualitzar que no tots els cervells són iguals, en els seus estudis sobre l'autisme. En aquests mateixos estudis, els cervells mitjans es deien neurotípics. Un parell d'anys més tard, Kassiane Asasumasu, activista pels drets de l'autisme, va reivindicar que es feia servir el terme neurotípic per als cervells mitjans i que tots els altres s'agrupaven dins l'autisme, cosa que és incorrecta. Així que va popularitzar el terme neurodivergent per incloure els autistes, però també les altes capacitats, TDAH, dislèxia, epilèpsia, discalcúlia… diferenciant aquests cervells dels neurotípics.

Foto de Bhautik Patel a Unsplash

Quins tipus d'intel·ligència hi ha?
No es pot identificar una única intel·ligència, tot i que en el llenguatge quotidià sovint es tergiversa el concepte, reduint-lo a la capacitat de resoldre problemes, preferiblement matemàtics. Les diferents classificacions d'intel·ligència que et pots trobar són:
Lingüístic-Verbal. Consisteix en la dominació del llenguatge.
Lògic-Matemàtica. Capacitat de conceptualitzar les relacions lògiques entre les accions o els símbols.
Visual-espacial. Capacitat de reconèixer objectes i fer-se una idea de les seves característiques.
Musical-auditiva. Capacitat per reconèixer els caràcters del so.
Corporal-Kinestèsica. Capacitat per coordinar moviments corporals.
Interpersonal. Capacitat de l'empatia, i d'entendre l'elecció de les amistats, la parella, etc.
Intrapersonal. Habilitat de conèixer-se un mateix, per exemple els seus sentiments o pensaments, etc.
Naturalista. Sensibilitat que mostren algunes persones cap al món natural.
Emocional. Inclou habilitats per reconèixer, comprendre i manejar emocions pròpies i alienes.
Existencial. Meditació de l'existència. Inclou el sentit de la vida i la mort.
Creativa. Consisteix a innovar i crear coses noves.
Col·laborativa. Capacitat de triar la millor opció per assolir una meta treballant en equip.

Com ja he mencionat, no sóc un especialista, però aquests són alguns dels camps que es tenen en compte en els famosos tests de CI.

Què caracteritza una persona amb altes capacitats?
Ara que ja coneixes alguns conceptes, el següent pas és saber identificar una persona amb altes capacitats. L'ideal és fer-se un test de CI, però, igual que no aniries al metge de capçalera per un refredat sense sospitar que tens símptomes, ningú es farà aquest test si no ha identificat primer algunes característiques.
Primer de tot, cal aclarir que no hi ha cap manera visible, a simple vista o per un comportament concret, de distingir algú amb altes capacitats de la resta. I de fet una persona amb altes capacitats moltes vegades no sap que les té.
Si aneu descobrint testimonis de gent ja diagnosticada amb altes capacitats, anireu trobant casos d'adults que han anat creixent sense saber-ho, perà a través d'un cas  proper (un fill, un marit, una germana, ....) detectat i diagnosticat comencen a adonar-se que allò que ells consideraven normal no ho és tant per a la resta.
A més, a diferència d'altres neurodivergències, moltes persones amb altes capacitats perceben que alguna cosa en elles és diferent, tot i que cadascú ho gestiona de manera diferent: alguns s'adapten sense problemes, mentre que d'altres poden experimentar estrès, ansietat o altres dificultats per no entendre què els fa diferents.
A continuació, et deixo una llista de característiques comunes. Cal tenir en compte que no és necessari complir-les totes per ser considerat una persona amb altes capacitats. El senyal és la presència d'un bon nombre d'aquestes, de manera constant al llarg del temps:

Gran curiositat. Capaç d'interessar-se per qualsevol tema.
Són molt sensibles, hipersensibilitat o PAS. Es veuen afectats en gran manera per estímuls externs, els mateixos que per a la resta passa de manera inadvertida. Tant les sigles PAS, de Persona Altament Sensible, com el terme hipersensibilitat el trobareu per definir la mateixa característica.
Perfeccionistes. No deixen de treballar en un tema fins que per a ells, tenint en compte els seus coneixements i habilitats d'aquell moment, és perfecte.
Qüestionen l'autoritat. No els serveix un "perquè sí", "perquè així s'ha fet sempre" o "perquè ho dic jo" , necessiten una explicació lògica, per a ells, en cada pas que fan o ordre que reben.
Desenvolupament asíncron. El seu cervell va per davant del seu cos i això és més clar en els nens que en els adults. El nen, tot i que potser no entén del tot els temes, pot trobar una reunió d'adults més interessant que els jocs dels seus amics al parc. També passarà "l'edat de la tonteria" molt abans que altres nens de la seva edat. En el cas d'un adult, segurament ningú se n'adonarà mai, ja que activarà mecanismes per integrar-se amb la resta i mantenir amagades les seves diferències.
Aprenen ràpidament quan alguna cosa els interessa i ignoren tot allò que avorreix. Aquest tret pot ser difícil de detectar si no es coneix molt bé la persona, i també cal diferenciar entre adults i nens, i entre homes i dones. Les dones, en qualsevol etapa, poden amagar el seu interès o reticències davant un tema, segons on es trobin, sense problemes. Un home adult també ho pot fer, però és comú trobar nens que, avorrits a classe, es converteixen en el perepunyetes de la classe i normalment acaben al despatx del director.
Utilització del llenguatge. Aquest tret es nota més en nens que en adults, ja que comencen a utilitzar paraules complexes, quan la resta dels nens de la seva edat no ho fan. En canvi, si un adult utilitza les paraules complexes i concises no crida la nostra atenció.
Elevada comprensió d'idees complexes i abstractes. Són capaços de relacionar conceptes molt més ràpid que la resta o de trobar solucions que els altres potser ni han imaginat.
Poden desenvolupar o elaborar idees a un nivell no esperat. Aquest tret es nota més en nens que en adults, per exemple, amb un nen preguntant-nos si hi ha vida després de la mort crida més l'atenció que si ho fa un adult.
Alta capacitat d'observació. No se'ls escapa res fins i tot quan creus que no estan atents.
Comportament summament creatiu en la producció d'idees, objectes i solucions a determinats problemes.
Rebuig d'exercicis i tasques de tipus repetitiu. La manera d'aprendre de la gent amb altes capacitats sol ser diferent de la de la resta, que usualment ho fa per repetició. Com que ells ja han assimilat el concepte a la primera, no entenen perquè han de repetir la mateixa acció més vegades.
Presència d'habilitats de lideratge.
Ventall d'interessos molt variats i curiositat per molts temes.
Gran interès per experimentar i fer les coses de manera diferent.
Pensament divergent o arborescent. Tendència a relacionar les idees o les coses en formes que no són corrents o òbvies.
Agut i desenvolupat sentit de l'humor.
Imaginació inusual. Aquest tret pot confondre's amb el mateix en altres neurodivergències, en les quals de vegades és símptoma d'un problema més profund. En canvi, en el cas de l'alta capacitat és simplement una imaginació extraordinària.
Hiperfocus. Gran capacitat d'atenció en un tema concret. Poden centrar-se en un tema i res no els distreu del mateix. Aquest tret també es dóna al TDAH i pot portar a confusions serioses si no hi ha un especialista en el diagnòstic.
Excel·lent memòria.
Molt enèrgics. Un altre tret que comparteixen amb el TDAH, encara que potser no s'arriba a mostrar de la mateixa manera.
Aprenentatge autònom. De nou tornem a trets més ben identificats en la infància que en els adults, per exemple, quan el nen ha après a llegir sense que ningú li ensenyi.
Alt sentit de la justícia. No permeten que res, que al seu entendre, sigui injust succeeixi a prop seu, i si no poden evitar-ho pot produir gran frustració.
Empatia. Alguns són capaços de sentir a les seves carns els mateixos sentiments que els està transmetent el seu interlocutor.

El fet de tenir una o alguna d'aquestes característiques no indica tenir altes capacitats. Correm el risc de confondre una crisi per estrès amb ser PAS, per exemple. Tenir alguna de les característiques que es comparteixen amb altres neurodivergències no indica que es tinguin totes dues. Per això sempre es recomana la consulta a un psicòleg abans de treure conclusions.

Foto de Djurdjica Boskovic en Unsplash

Un cop vistes les característiques solen sorgir més preguntes.

Ara hi ha més gent amb altes capacitats?
No, però si és veritat que el tema s'està fent més popular i s'està començant a desvirtuar el significat, mentre que alhora hi ha més diagnòstics que en el passat.
Els càlculs dels científics és que 10% de la població mundial ha de tenir altes capacitats. Els mateixos càlculs diuen que el nombre de diagnosticats en aquest moment són una cosa així com el 4% o 5% de la població mundial. Així que una mica més de la meitat de la població amb altes capacitats no han estat detectades i potser no siguin diagnosticades mai. Per tant, n'apareixeran molts més quan els tests es normalitzin entre la població.
Aquest fet, en part, és degut al fet que fins no fa tant tampoc no era cap la preocupació per part de la ciència, en detectar i diagnosticar les neurodivergències. En el cas de l'alta capacitat, només si un individu destacava molt se li arribava a passar algun tipus de prova. En canvi, ara que si es posa una mica més el focus, van descobrint relacions que fins ara no contemplaven. Per exemple, els estudis actuals semblen indicar que l'alta capacitat és un tret genètic, així que si una persona ha estat diagnosticada, segurament algun dels pares, alguns dels seus avis i parents llunyans també en tenen. Altres estudis apunten que molts d'aquest 10% amb altes capacitats segurament estaran dins de l'espectre autista (TEA), mentre que abans els semblava improbable que existís un TEA amb un alt CI.
D'altra banda, la desvirtualització del terme també ve donada pel baix rendiment escolar, en general, que es detecta en els darrers anys, així que qualsevol alumne que destaqui, la veu popular el cataloga de seguida d'altes capacitats, quan no compleix gairebé cap de les característiques ni se li ha passat cap test.

Destaquen a l'escola i a la feina?
Poden destacar, però no necessàriament. Les seves capacitats els permeten sobresortir, però depèn de com gestionin característiques com l'interès selectiu o el rebuig a la repetició. També influeix l'entorn: escola, companys, professors o caps.

Pateixen assetjament per destacar?
La resposta és la mateixa que en altres casos, depèn de la persona i l'ambient. Els testimonis de gent amb altes capacitats parlen de companys que s'hi fiquen per saber totes les respostes, o simplement per treure les notes més altes. Encara que els casos més cridaners són aquells en què són els mateixos professors que els ridiculitzen quan cometen un error. Al món laboral, si acaben abans les tasques o ho fan millor que la resta, també pot generar les enveges dels companys. El secret és aprendre a moure's en aquestes situacions i el famós masking.

Què és el masking?
El terme masking no és més que saber dissimular de tota la vida i no és exclusiu de les altes capacitats. Les persones amb neurodivergència, diagnosticades o no, amb el temps arriben a adonar-se què actuen de manera diferent de la resta i que això els porta problemes o rebuig. Així que busquen una manera de comportar-se en públic que els faci passar desapercebuts.
Pot ser simplement no respondre les preguntes del professor, encara que la resposta els sembli evident i així no semblar el setciències de classe. Fins a veure el resum dels partits de futbol, esport que no li agrada, per parlar amb els companys a la màquina del cafè.
La contrapartida és que en molts casos els obliga a un sobreesforç mental important i esgotador per passar desapercebuts.

Són antisocials?
No per definició. Ells volen tenir amics i compartir temes amb ells, el que sol passar és que poques vegades troben persones amb els seus mateixos interessos, ni com a amistat ni com a parella. En el cas dels nens, la diferència d'afinitats és més evident.
En cas de no trobar ningú afí, alguns intentaran integrar-se com sigui dins d'un grup, malgrat l'esforç mental que això els suposi. Altres que si tenen la característica de lideratge per naturalesa seran capaços de capgirar la situació. I sempre en quedaran alguns, que seran considerats pels altres com antipàtics, rars,… que preferiran fer la seva vida feliços que forçar res.
En l'aspecte de socialitzar hi ha una altra característica curiosa que comparteixen en part amb la gent amb TDAH , que és desconnectar enmig de les reunions, ja siguin socials, de treball o a classe, festes. Mentre les persones amb TDAH ho fan per esgotament, les persones amb alta capacitats ho fan per avorriment i perquè aprofiten el temps per resoldre algun altre tema al cap.

És convenient canviar a un nen amb altes capacitats de curs?
Cal avaluar en cada cas com afectarà el rendiment acadèmic en els aspectes psicològics i de maduresa d'aquest individu en concret. Cal tenir en compte que la intel·ligència i les notes no ho són tot a la vida, i que el que els funciona d'una manera als altres no ha de funcionar igual en el nostre cas.

Què és el pensament arborescent?
Manera de pensar pel qual de cada idea que arriba a la seva ment poden sorgir noves idees. Aquest creixement és infinit i en el pitjor dels casos els pots abstreure de les tasques que estan realitzant, però també és el millor mètode per arribar a idees totalment innovadores.

Què hi ha de veritat en això de no es pot ser feliç si s'és intel·ligent?
De nou depèn de les persones. Hi ha gent molt molt intel·ligent que és molt molt feliç. Però entre les característiques de les altes capacitats hi ha el perfeccionisme, que els porta la preocupació perquè la tasca que duen a terme acabi perfectament. El masking que els té en tensió constant. La hipersensibilitat que farà que la cosa menys pensada els preocupi. La curiositat que els obligarà a cercar el com i el perquè de les coses en qualsevol moment. No suportar les injustícies, ni portar bé l'autoritat dels altres. Tots ells són temes que si no aprenen a controlar els pot tenir en un constant estat de preocupació. I per si t'ho preguntes, no, el cervell "no els deixa de funcionar" en cap moment. De vegades controlen aquest etern estat d'alerta, veient pel·lícules o sèries en bucle, o escoltant en bucle un disc o cançó en concret, ja que és com el seu lloc segur dins del caos.

Per què hi ha qui els anomenen zebres?
Terme fet popular per la psicoterapeuta francesa Jeanne Siaud-Facchin, ja que ella compara la gent amb alta capacitat amb les zebres (zèbres en francès). Ella explica que tant zebres com cavalls són equins, però d'altra banda són completament diferents. Els cavalls solen tenir colors diferents mentre que les zebres són totes blanques i negres. Els cavalls han estat domesticats per l'home mentre amb la zebra ha estat impossible. I encara que les zebres entre si s'assemblen, no hi ha dues zebres amb les mateixes ratlles la qual cosa les fa úniques. Ratlles que les fan molt cridaneres, però alhora invisibles per als seus depredadors.
Així ella compara que com passa entre zebres i cavalls, el cervell d'algú amb altes capacitats és el mateix que altres que no en tenen. Tot i així, té aspectes que el fan destacar i ser únic.

Foto de Adem AY en Unsplash

Espero que si has arribat fins aquí alguna cosa t'ha servit per aclarir algun dubte o per trobar el següent pas.

Per si voleu continuar buscant us deixo uns vídeos amb testimonis:
¿Cómo saber si eres SUPERDOTADO/A?
Eso no se pregunta: Altas capacidades
Focus Group: ¿Cómo es vivir teniendo altas capacidades? | Gen Playz
Ser una persona con ALTAS CAPACIDADES: entrevista a Jon Kareaga
Los superdotados: ¿Cómo funciona el cerebro de un genio? | Historias Vivas | Documental HD
Zebra Podcast #10 con Sandra Medina

Uns vídeos amb guies:
Cómo saber si tu hij@ tiene ALTAS CAPACIDADES
Lo que SÍ es Alta Capacidad Intelectual / MAMÁ VALIENTE
12 COSAS que me gustaría que supieras de las ALTAS CAPACIDADES
Ser NEUROTÍPICO no es ser normal
10 Problemas que se encuentran las personas con #altascapacidades
Neurodivergencia es una moda / autodiagnóstico
Características de los niños de Altas Capacidades
Definiciones sobre las Altas Capacidades
Jeanne Siaud Facchin (Oviedo 24/06/2017)

Alguns llibres per llegir:
Demasiado inteligente para ser feliz (Jeanne Siaud-Facchin)
A mi no me parece (Eva Rodríguez-Alegría Cifuentes, José Luis Pérez, Féliz Ruiz Mahamud)
Diamantes escondidos (Esther Secanilla Campo)
Supermentes (Esther Secanilla Campo)
Hijos con altas capacidades (Beatriz Belinchón, Mario Belda, Maider Belda)
La maldición de la inteligencia (Carmen Sanz Chacón)
Yo siempre os daré voz (Silvia Fernández Lozano)
Altamente capaces y divergentes (Rafael Pardo Fernández, Luz González Rubin)
Voy a cambiar el mundo por ti (Silvia Fernández Lozano, Angélica Chamorro)
Educación de la alta capacidad intelectual (Sylvia Sastre i Riba, Antoni Castelló Tarrida)
Destacar o callar (Carmen Sanz Chacón)
La vida en Zebra (Anna Roig)
Identificación y evaluación del alumnado con altas capacidades (Steven I. Pfeiffer)
Desarrollo social y emocional del alumnado con altas capacidades (Maureen Neihart)
Manual de supervivencia para unicornios (Jorge Albaladejo Pomares)

Alguns perfils que visitar:

Asociación Española de Superdotados y con talento para niños, adolescentes y adultos:
altascapacidadesytalentos.com
aest.es
AEST (YouTube)

Sandra Medina:
@unamentecaotica (YouTube)
@unamentecaotica (instagram)
@sandramedinapedagoga (instagram)
@unamentecaotica (tik tok)

Bea Sánchez:
@beasanchez2e (Youtube)
http://www.mamavaliente.es/
@soymamavaliente (instagram)
Silvia Fernández Lozano
https://www.youtube.com/@silviafdezlozano
https://www.tribudediamantes.com/
@silviafdezlozano (instagram)
@silviafdezlozano (tik tok)

Irene López Assor:
irenelopezassor.es
@irenelopezassor (instagram)
@irenelopezassor (tik tok)

Proyecto Zebra:
proyectozebra.org
Youtube