Divagant sobre replicants

Personalment m'agrada més el terme revolució robòtica que quarta revolució industrial, quan parlem d'aquests estris que són capaços de fer tasques sense descans, ja que sento que aquesta sortirà molt dels àmbits dels mitjans de producció. L'anomenis com l'anomenis, ja fa uns anys que ha començat i cada vegada ens ofereix noves i increïbles possibilitats, però cal que tinguin aspecte humà?
Cada cop intentem fer que els robots tinguin una constitució més semblant a nosaltres fins arribar a la perfecció. Perfecció estil a famoses pel·lícules de la cultura popular. Suposo que has vist la pel·lícula Blade runner o has llegit el conte "Somnien els androides amb ovelles elèctriques?" de Phillip K. Dirk. Si no, bàsicament explica la història, en un futur distòpic, d'uns robots descontrolats on l'aparença externa dels quals els fa indistingibles de qualsevol humà. A aquests robots a la pel·lícula els anomenen "replicants". Però també tenim "AI: Intel·ligència Artificial" basat en el conte "Super-toys last all summer long" de Brian Aldiss, "Món futur" del qual Michael Chriton va acabar escrivint el llibre "Westworld", "Els substituts", "Ex machina ", "Terminator", "Ghost in the shell" i la seu manga homònim o "Eva". En totes aquestes referències se'ns mostren, com a "Blade runner", robots indistingibles dels humans.
Agafaré com a exemple els robots optimus de l'empresa Tesla d'Elon Musk. Aquests tenen tors, extremitats i cap. Suposem que no hem trobat un millor mitjà de locomoció que les cames. També suposarem que no hi ha millor mitjà per manipular objectes que braços i mans. I que el tors l'utilitzen com a caixa per guardar els cables, la bateria, l'ordinador central… però, i el cap i el coll? És un cap el lloc més òptim per contenir les càmeres o els radars que li fan “veure” el món? És el cap el millor lloc per contenir els altaveus i micròfons que utilitza per comunicar-se? Té sentit que el cap no pugui fer girs de 360ºgraus?
Els repliquem a la nostra imatge i semblança, ja que sembla que els humans som el punt més alt de l'evolució animal, però això no vol dir que siguem perfectes. Qualsevol àliga té millor vista que nosaltres, i a més vola. Qualsevol quadrúpede és més ràpid que nosaltres. Les orelles dels gats són mil vegades millors que les nostres. La força d'una formiga és, en comparació, mil vegades superior a la nostra. Aleshores si els robots ens han d'ajudar en tasques complicades o repetitives, potser haurien de tenir vista d'àliga, força de formiga, velocitat de guepard, no?

Foto de Andy Kelly en Unsplash

La resposta passa perquè en tenir estructura humana ens semblen més fiables, però no és veritat del tot. Seguint amb la mateixa empresa Tesla, aquesta construeix els seus famosos cotxes autònoms. Tenen forma de cotxe, però són un robot de transport i hi confiem. El mateix passa amb aquesta impressora gegant de l'oficina que t'escaneja, imprimeix i grapa el document, que és un robot d'oficina i hi confiem. O la popular Roomba és un robot que neteja.
Si en aquesta petita divagació t'ha vingut al cap el terme vall inquietant, no m'hi estic referint. El terme el va encunyar Masahiro Mori als anys 70, per donar nom a la seva hipòtesi que cada vegada els robots serien més antropomòrfics, però que arribarien a un punt que causarien repulsió. La hipòtesi molt resumida explica que els robots cada cop s'assemblaran més als humans, i ens semblarà bé, però que just abans que arribin a la perfecció del conte de Phillip K. Dirk, i els acceptem com un humà més, passarem per un moment que el seu aspecte gairebé humà ens donarà repulsió. En canvi, la meva divagació va enfocada més a quina necessitat en tenim.
Una caixa quadrada com el nostre estimat Wall·e és més útil i òptima, per recollir i classificar deixalles que un T1000. Un transport autònom com els de Tesla o Waymo, són òptims semblant un cotxe que no pas un senyor de 40 anys i 1,90 d'alçada que et porti a cavallet. I si tens un magatzem, sembla més pràctic tenir una andròmina robusta sobre pneumàtics, amb uns potents braços capaços d'aixecar qualsevol pes fins a la prestatgeria més alta, que no un que s'assembli a l'heroi grec Hèrcules.
Encara reconeixent avantatges humans com els dits, les ungles, el cervell, el bell,... com a mitjà de recopilació de dades per als robots, segueixo sense entendre que necessàriament un robot s'hagi d'assemblar a nosaltres. No és por de perdre la meva feina, ja que tinc clar que en uns anys les intel·ligències artificials programen millor que jo, però no veig útil que aquesta estigui continguda dins una carcassa de forma humana que teclegi asseguda davant d'un terminal. Sí, seria més fàcil assenyalar que qui em deixa sense ofici s'assembla a Bender de Futurama, però em sembla poc útil. Encara que tampoc tinc dubtes que no pararem fins a tenir "replicants" com a "Blade Runner" però dubto que quan això passi jo segueixi viu, i segurament tampoc aquest text.