Petita guia del TDAH

Fa mesos que estic immers en l'estudi de les neurodivergències, amb un enfocament especial en les altes capacitats i el TDAH. El meu objectiu és entendre millor com interactuar amb persones neurodivergents, sobretot quan el seu món xoca amb la realitat. Mentre que en el cas de les altes capacitats no he trobat respostes consensuades, en el TDAH sí que n'hi ha. Tot i així, et trobes opinions que van des dels que neguen la seva existència fins als que el veuen com un "superpoder". Heu d'anar amb compte amb aquests extrems, ja que poden portar a una visió distorsionada del TDAH. 

Tot i que la meva formació no és en aquest camp, vull compartir algunes definicions, tal com les he entès, i alguns vídeos que podrien ser útils. Si estàs començant a buscar informació sobre el TDAH, espero que això et serveixi com a una guia inicial per continuar investigant. És el tipus d'informació que m'hauria agradat trobar quan vaig començar a interessar-me pel tema.

Què és el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat?
El TDAH, per abreujar, és un patró persistent d'inatenció, impulsivitat i hiperactivitat que interfereix amb la funció habitual del neurodesenvolupament i en la regulació de les funcions executives. Cada paraula en aquesta definició té un significat important:

-Patró persistent: Els símptomes i característiques del TDAH han de ser continus al llarg del temps. Moltes d'aquestes característiques poden aparèixer en altres neurodiversitats o temporalment en qualsevol estat neurològic fora dels seus paràmetres normals.
-Inatenció: Sovint es confon amb falta d'atenció, que seria voluntària, però la inatenció en el TDAH és involuntària i incontrolable.
-Hiperactivitat: No sempre és física i evident, pot ser mental (el més comú), i varia en intensitat, des de gairebé imperceptible fins a molt notòria.
Finalment, quan parlo de "funció habitual" i "regulació", em refereixo en comparació a allò que és comú en persones que no presenten cap neurodivergència.

La dificultat de diagnosticar el TDAH
El TDAH no es pot diagnosticar mitjançant marcadors biològics, trets físics ni proves quantificables, com passa amb el CI en les altes capacitats. El seu diagnòstic es basa únicament en l'observació de les característiques del trastorn, que han d'estar presents de manera constant i poden confondre's fàcilment amb símptomes d'altres patologies no relacionades.
Tampoc facilita el diagnòstic el fet que les característiques no tenen per què presentar-se de la mateixa manera ni intensitat en tots els casos.
A més, en l'àmbit social, és comú que les característiques del TDAH s'interpretin erròniament com a signes d'indiferència, mandra, mala educació, falta de solidaritat, menyspreu, distracció o ser maldestre, cosa que complica encara més el seu reconeixement. Aquesta dificultat per diagnosticar-lo ha portat algunes persones a sostenir que el TDAH simplement no existeix.
Per això, si s'observen aquestes característiques de manera prolongada i estan afectant negativament alguna àrea de la vida —sigui social, acadèmica o laboral—, és fonamental acudir a un psicòleg. Ells són els més capacitats per determinar si es tracta de TDAH o d'una altra condició, i per proposar el tractament adequat.

L'impacte negatiu de no tenir un diagnòstic
En escoltar testimonis de persones amb TDAH, un tema que apareix és l'efecte advers de no haver estat diagnosticats. Moltes persones que no saben que tenen TDAH experimenten dificultats en les seves relacions personals i professionals a causa de característiques com els oblits, les distraccions o ser maldestres. Sense un diagnòstic, aquests comportaments solen interpretar-se com a falta d'interès, menyspreu o irresponsabilitat per part dels altres. Qui desconeix que té TDAH intentarà complir amb les expectatives externes, però en fracassar repetidament, començarà a desenvolupar creences negatives sobre si mateix i pot generar una espiral de frustració, ansietat o depressió.

Conceptes que cal tenir clars abans de començar:

Què són els termes neurodiversitat, neurotípic i neurodivergent?
Els termes neurodiversitat, neurotípic i neurodivergent encara no són conceptes acadèmics, però s'han popularitzat tant entre divulgadors com en alguns científics per la seva utilitat per sintetitzar ràpidament conceptes.
El terme neurodiversitat va ser encunyat el 1998 per la doctora Judy Singer mentre investigava l'autisme, i va sorgir per visibilitzar que els cervells no funcionen de la mateixa manera en totes les persones. En els seus estudis, els cervells que operen dins del que es considera mitjana van ser denominats neurotípics. Tanmateix, poc després, l'activista pels drets de l'autisme Kassiane Asasumasu va assenyalar que s'utilitzava neurotípic per referir-se al cervell mitjà i encasellar la resta dins de l'espectre autista, cosa que és incorrecta. Per solucionar això, va popularitzar el terme neurodivergent, que engloba no només persones autistes, sinó també aquelles amb altes capacitats, TDAH, dislèxia, epilèpsia, discalcúlia i altres diferències neurològiques. D'aquesta manera, diferencia clarament entre els cervells neurotípics i la resta.

Què és el masking?
El terme masking es refereix a la pràctica de dissimular o amagar comportaments, emocions o característiques pròpies, amb l'objectiu d'encaixar en les normes socials establertes. Les persones amb neurodivergència, diagnosticades o no, amb el temps arriben a notar que la seva manera d'actuar o reaccionar és diferent, i que pot generar incomoditat o rebuig, així que aprenen a ajustar el seu comportament per passar desapercebuts.
La contrapartida és que, tot i que aquesta pràctica els permet integrar-se millor en certs contextos socials, sovint requereix un esforç mental i emocional considerable, cosa que pot ser esgotador.

Què és l'hiperfocus?
Quan troben un tema que els interessa, poden dedicar-se a l'estudi d'aquest totes les hores de la vida.

Foto de Roberto Sorin a Unsplash

Quines són les característiques del TDAH?
El TDAH es caracteritza fonamentalment per tres trets principals: inatenció, impulsivitat i hiperactivitat. Aquests símptomes es manifesten de manera persistent i poden generar dificultats en el funcionament diari.
Encara que no sóc metge i no entraré en detalls tècnics, sembla que la diferència clau entre les persones amb i sense TDAH rau en el funcionament de les funcions executives. Aquestes funcions, localitzades principalment a la cort prefrontal del cervell, són les responsables d'habilitats com l'organització, la planificació i la memòria de treball. El seu funcionament òptim depèn de neurotransmissors, especialment dopamina i norepinefrina, així com, en menor mesura, d'acetilcolina i serotonina.
En les persones amb TDAH, la producció sobretot de dopamina sembla ser diferent de l'habitual i influeix en la manera com responen als mateixos estímuls. Podem trobar que la gent amb TDAH té dificultat per regular:

-El control inhibitori, que és l'encarregat de reduir la nostra impulsivitat i de mantenir la nostra atenció en una acció, mantenint-nos aïllats d'estímuls externs.
-La memòria de treball, que ens permet retenir informació de manera temporal per realitzar tasques immediates.
-El control emocional, que regula les nostres emocions i evita que arribem fàcilment a la impulsivitat, que tinguem baixa tolerància a la frustració o que tinguem canvis d'humor significatius.
-L'atenció sostinguda, que ens permet dedicar-nos a tasques poc interessants o de llarga durada.
-La planificació, que ens permet organitzar, seqüenciar, prioritzar o planificar el temps.

Inatenció
La inatenció es refereix comunament com a distracció, falta d'atenció o oblit. Tot i que aquests termes poden semblar equivalents des d'una perspectiva externa, les causes internes són diferents i incontrolables.
La inatenció en persones amb TDAH es relaciona amb una segregació diferent de dopamina, cosa que resulta en dificultats per mantenir l'atenció durant períodes prolongats, recordar informació a curt termini, prioritzar tasques o regular les emocions. Aquesta inatenció es manifesta de diverses maneres, com ara:
-Els costa llegir llibres o documents, sovint rellegint la mateixa pàgina sense comprendre'n el contingut.
-Comencen a distreure's a classe o en reunions després d'una estona.
-No poden veure una pel·lícula, assistir a un espectacle o llegir un llibre de manera contínua.
-Se'ls escapen els detalls, cosa que pot afectar la seva comprensió.
-Perden el fil del que estan explicant i canvien de tema sovint.
-Tenen dificultats per seguir instruccions.
-Es distreuen fàcilment, oblidant el que estaven fent davant la mínima interrupció, sigui un estímul extern o un pensament que els sorgeix.
-Solen oblidar on han deixat objectes o fins i tot el nom d'algú que acaben de conèixer.
-La seva memòria es basa més en sensacions que en dades concretes, cosa que pot fer que responguin de manera diferent a la mateixa pregunta si se'ls repeteix.
-Els resulta insuportable seguir una rutina i sovint busquen maneres d'escapar-ne.
-Tenen dificultats amb la percepció del temps i l'orientació.
-Solen arribar sempre tard a totes les cites.
-Els càstigs són ineficaços, ja que no semblen aprendre'n.
-Solen deixar feines a mitges, sense completar-les.
-Sovint es donen cops amb els mobles.
-Se'ls cauen les coses de les mans amb facilitat.

Impulsivitat
La diferent generació de dopamina en persones amb TDAH també es tradueix en una tendència a prendre decisions sense reflexionar. Aquesta impulsivitat es manifesta de diverses maneres, com ara:
-Interrompen converses.
-Prenen decisions precipitades que manquen de lògica, cosa que pot portar a resultats desfavorables.
-Els hi costa estar en silenci.
-Tenen baix autocontrol en situacions estressants.
-Els hi costa gestionar situacions frustrants, cosa que pot generar ansietat o reaccions emocionals intenses.

Hiperactivitat
La hiperactivitat es manifesta com una necessitat constant d'activitat, tant mental com física. Aquesta hiperactivitat es manifesta de diverses maneres, com ara:
-Tendeixen a reflexionar en excés sobre diferents temes, cosa que pot generar ansietat i distracció.
-Sempre hi ha alguna cosa que els inquieta, independentment de la seva importància, cosa que dificulta la seva concentració.
-Moltes vegades tenen problemes per conciliar el son o mantenir-lo, degut a la seva ment inquieta.
-Poden semblar desinteressats en els temes que es discuteixen al seu voltant.
-Solen realitzar actes repetitius amb el seu cos de manera inconscient, com tics o moviments nerviosos.
-Incapacitat per romandre molt de temps en un mateix lloc o postura.
-Són capaços de captar múltiples converses al seu entorn, cosa que pot resultar en distracció.
-Mostren una notable impaciència, tant en situacions socials com en tasques que requereixen temps.

Quins problemes afronten?
El món està pensat per a persones neurotípiques, la qual cosa té molt sentit. No obstant això, les característiques clau d'aquesta neurodivergència els porten a fer les coses al seu propi ritme, una cosa que l'entorn no sol tolerar bé.
No és que no siguin capaços d'estudiar, el que no són capaços és d'estar mil hores asseguts en una taula memoritzant un text.
No és que no puguin guardar el seu lloc en una cua, el que passa és que després d'una estona la seva atenció es desvia cap a milers d'estímuls externs fora de la cua.
No és que s'oblidin de l'aniversari de la seva mare, el que passa és que no són capaços de prioritzar ni planificar que aquell dia l'han de felicitar.

Com s'interactua amb una persona amb TDAH?
El primer pas és saber que ho té. A partir d'aquí, és fonamental entendre que aquesta persona farà les coses d'una manera diferent. Cal acceptar que sempre serà així i facilitar que pugui realitzar les seves tasques al seu mode, sense deixar d'exigir-li que compleixi amb les seves responsabilitats. També és important no enfadar-se quan s'equivoqui, i si és algú proper, mostrar-li molt d'afecte, encara que a vegades ens tregui de polleguera. Alguns exemples:
En el cas d'un fill i els deures escolars, no es tracta d'exigir-li que s'assegui a fer-los d'una manera específica, sinó de permetre-li que els completi de la manera que millor li funcioni, sempre assegurant-se que estiguin fets pel dia de lliurament.
En l'àmbit laboral, en lloc de convocar-lo a llargues i tedioses reunions, és millor enviar-li un resum per correu amb els punts importants i les decisions preses.

Cal explicar-ho a tothom que es té TDAH?
Els testimonis de la gent que ho té en general diuen que no, excepte si la relació serà llarga i les característiques del TDAH poden afectar-ne el bon funcionament.

El masking en el TDAH
Ja he explicat que el masking és quan una persona realitza diverses accions per amagar la seva neurodivergència si creu que això podria generar-li problemes. En el cas del TDAH, implica un esforç constant per minimitzar o dissimular les seves característiques pròpies. Aquest esforç, tant mental com físic, pot arribar a ser molt esgotador. És com convertir-se en una altra persona durant aquell temps, la qual cosa a llarg termini pot passar factura. Si a més la persona no està diagnosticada, aquesta situació pot portar-la a desenvolupar pensaments intrusius que la condueixin a l'estrès, per exemple.

És hereditari?
Els estudis més recents confirmen que el TDAH té un component hereditari. Si una persona té TDAH, és segur que un o ambdós progenitors també ho tenen, i així escalant per l'arbre genealògic. Tanmateix, això no significa que pares i fills el presentin amb la mateixa intensitat.
En molts casos, els pares que es troben sense diagnosticar no veuen problemes en els seus fills ja que són com ells. Un cop el fill és portat al psicòleg per problemes que sovint s'atribueixen a altres raons, i aquest el diagnostica amb TDAH, és quan comencen a veure's en la família amb altres ulls aquelles característiques que els semblaven normals.

Hi ha ara més gent amb TDAH?
No, igual que amb altres neurodivergències, l'estudi del TDAH és relativament recent. Això implica que una gran part de la població està sense diagnosticar. Els estudis indiquen que entre el 5 i el 10% de la població presenta TDAH, però aquestes xifres estan lluny de les detectades actualment. La nena moguda, el tipus maldestre, la que tot ho perd, el que sempre arriba tard, podrien haver estat manifestant símptomes de TDAH sense saber-ho.
També és cert que com que les característiques són tan comunes amb altres patologies, i el diagnòstic es basa en l'observació dels símptomes, poden arribar a existir errors de diagnòstic.

Es passa o es cura?
Em crida molt l'atenció quan encara es plantegen aquestes preguntes, ja que no sembla que es comprengui que tenir TDAH és com tenir els ulls blaus, el cabell negre o fer més de dos metres d'altura. Són trets que formen part de la persona, i el que s'ha de fer és aprendre a gestionar-los en l'entorn que ens envolta. Al final, tots intentem adaptar-nos el millor possible als estàndards que marca la societat. Si aconseguim aquesta adaptació, pot ser que ningú noti els nostres dos metres d'altura ni la nostra facilitat per perdre el mòbil.

Afecta el TDAH en les relacions?
En principi no, tot i que s'ha de tindre en conta que el TDAH marca molt com es percebuda una persona pel seu entorn.
Tanmateix no tots ela tdatxeros presenten les mateixes característiques amb la mateixa intensitat, ni tampoc tots tenen el mateix control sobre elles i com les mostren.
També és veritat que gent, sobre tot desconeguts o amb poc tracte, poder arribar a prendre's alguna tedeatxada com un menysteniment, quan no ho son.

Quina diferència hi ha entre TDA i TDAH?
Actualment s'utilitza TDAH per englobar tots els diagnòstics. Anteriorment, a nivell acadèmic, es distingia entre TDA, que feia referència a les persones sense hiperactivitat, i TDAH, per a aquells que sí que la presentaven. No obstant això, actualment s'ha arribat a un consens que considera que tots els casos inclouen algun grau d'hiperactivitat, tot i que en alguns individus és en menor grau. És important recordar que la hiperactivitat sol manifestar-se més a nivell mental - milions de pensaments simultanis - que físicament, com el fet de no poder deixar de moure's.

Quina diferència hi ha entre TDAH de tipus inatent, hiperactiu-impulsiu i combinat?
Torno a repetir que no sóc metge i no em fico a definir aquests diagnòstics. A mesura que vagis veient, hi ha moltes característiques que poden arribar a detectar-se en algú amb TDAH, i la diferent nomenclatura distingeix si predominen més unes o altres.

Cal medicar?
Això qui ho sap millor és el psiquiatre en cada cas.
Només puc dir que, com a conclusió del que he escoltat en els testimonis, entenc que sí que tenen un efecte en la regulació de dopamina i altres neurotransmissors. Com amb tota medicina, el mateix medicament ni les mateixes dosis no responen de la mateixa manera en tots els casos. I com en tot tractament, hi ha gent que prefereix no escoltar el que els diu el metge.

L'hiperfocus en el TDAH
Igual que passa en altres neurodivergències, les persones amb TDAH poden experimentar un estat d'hiperfocus quan es troben davant d'un tema que realment els apassiona. En aquests moments, són capaços de concentrar tots els seus esforços en aprendre tot el possible sobre aquell assumpte. No obstant això, a diferència de neurodivergències com l'alta capacitat, on aquesta intensa concentració pot passar desapercebuda, en el TDAH, que es caracteritza precisament per la dificultat de mantenir l'atenció durant períodes prolongats, aquest fenomen crida poderosament l'atenció. És important aclarir que l'hiperfocus no implica que el TDAH hagi desaparegut ni que hi hagi cap problema.
A causa d'aquest estat, sovint s'escolta a persones afirmar que el TDAH és un "superpoder". Tot i que aquesta afirmació pot ser inspiradora, és fonamental recordar que l'hiperfocus no és la norma, no es pot controlar i no elimina les dificultats que afronten en altres àrees de la seva vida.

Què és la doble excepcionalitat?
La doble excepcionalitat es refereix a la presència de dues neurodivergències en la mateixa persona. Si es tracta de tres, es coneix com a triple excepcionalitat, i així successivament.
És important assenyalar que la investigació sobre neurodivergències ha avançat en els últims anys, i les dades poden canviar amb el temps. Actualment, es considera que és poc comú trobar dues neurodivergències diferents en una persona, excepte en el cas del TDAH, on els estudis suggereixen que moltes persones ho comparteixen amb alta capacitat, TEA, dislèxia, discalcúlia, etc... Els mateixos estudis diuen que la combinació més comuna és TDAH + dislèxia.
Si ja he esmentat que és complicat el diagnòstic del TDAH per si sol, ni que dir quan a sobre es barreja amb una altra neurodivergència, les característiques de la qual poden ocultar altres típiques del TDAH.
Quan hi ha la presència de TDAH amb una altra neurodivergència, tornem a trobar malentesos de qui ho veu des de fora, i es comença a escoltar allò de: "No pots tenir TDAH si pots estar tranquil en una cadira", "No pots tenir TDAH si ets cap de projectes"...

Foto de Adem AY a Unsplash

El TDAH és una altra neurodivergència que, a grans trets, presenta tres característiques: inatenció, hiperactivitat i impulsivitat. L'origen sembla causat pel ritme diferent de generació de neurotransmissors a la cortesa prefrontal. A diferència d'altres neurodivergències, aquesta és complicada de diagnosticar, ja que els seus símptomes són comuns a multitud d'altres diagnòstics. Només si la majoria d'aquests es presenten de manera continuada, descartant altres patologies, i afecten negativament el desenvolupament, podrem dir que tenim TDAH.
Com que no hi ha evidències físiques externes i els seus símptomes es confonen fàcilment amb altres patologies, la gent sol percebre erròniament aquells que tenen TDAH, i sense un diagnòstic correcte ni les eines adequades, això provoca en les persones amb TDAH inadaptació i, en casos extrems, ansietat, estrès, baixa autoestima...
Cal entendre que el TDAH només és un tret més de l'individu, que no és cap malaltia, i que l'única dificultat és acomodar aquest tret al ritme de la societat.

Espero que us serveixin algunes de les definicions i us ajudin a seguir aprenent sobre el TDAH. A continuació, us deixo uns quants enllaços a vídeos interessants.

Definicions:
tdah: Trastorno por déficit de atención e hiperactividad
Tu cerebro cuando tienes TDAH
¿ Qué es el TDAH? ¿Debería llamarse TDFE?
TDAH en NIÑOS 🔍 Conoce las 10 SEÑALES #tdah #tdahinfantil #tda
Qué es la Doble Excepcionalidad (2e) / MAMÁ VALIENTE

Testimonis:
Eso no se pregunta: TDAH
Tomando las riendas del TDAH | Isabel Orjales | TEDxMolinodelaHoz
10 conceptos que todo niño con TDAH desearía que sus docentes y padres conocieran
10 CONSEJOS para padres de niños con TDAH que pueden cambiar tu vida
PARADOJAS del TDAH - SEÑALES que PODRÍAN ayudar a IDENTIFICARLO Según Edward Hallowell y John Ratey
TDAH y altas capacidades intelectuales (2e)