Per a que serveix una llengua?

La resposta és obvia però la respondre igualment, per comunicar-se. Llavors, a que venen aquests atacs furibunds en contra de una llengua?
La idea de escriure sobre aquest tema ja  l'he tingut d'altres vegades però acabes per pensar que no paga la pena. Però ara fa uns dies es van entregar uns premis de futbol, i va sortir la millor jugadora del món fent el discurs en català, i podies veure de nou com la xarxa bullia en insults cap ella. Sí, ja sé, res de nou. Sí, ja sé, la xarxa no es representativa de res, però em va tornar a cridar l'atenció allò de: "Para que le sirve hablar catalàn". Tot salpebrat amb un reguitzell d'insults cap ella i els seus valors.
El primer dubte ja l'he respost unes línies més a dalt, cap llengua serveix per res més que per comunicar-se. I que hi hagin diferents llengües no és més que, el resultat d'una sort de regles establertes entre gent que comparteix uns interessos comuns com territori, negocis, etc., i que els hi serveix per entendre's. Per tant cap llengua es ni millor ni pitjor, simplement cada grup de parlants ha escollit dir-li al mateix objecte de manera diferent: silla, cadira, chaise o cadeira.
L'home i la política marquen línies en un mapa que després no tenen res a veure amb la realitat de la gent que hi viu.  Així dues persones una de Zarza la Mayor i un altre a Salvaterra do extremo, que estan separades per menys de deu quilòmetres, tenen noms diferents a les mateixes coses,  i en canvi hi ha gent a Cabo San Pablo, a prop de dotze mil quilòmetres de distància les pronuncien igual. Però tornem al mateix punt, és millor una llengua o un altre perquè es parla aquí o allà? És millor dir-li a aquesta cosa d'aquesta manera o és millor dir-li com li diuen els del poble d'aquí al costat? La resposta és que no té cap importància mentre et facis entendre.
Llavors també ens trobem zones on l'home i la política ha barrejat cultures, tradicions i per suposat llengües, i Espanya és rica en aquests espais: Galícia, País Basc i Navarra, les Illes Canàries, Astúries o tota la zona de Catalunya, València i les Illes Balears. Tot això sense tindre en compte que ja fem servir diferents paraules per anomenar les mateixes coses en castellà dins del territori espanyol. Llavors en aquestes zones, en quina llengua et comuniques? La resposta torna a ser la mateixa, no té cap importància mentre et facis entendre.

Foto de Stefan en Unsplash

On comencen les baralles? On comença la política. S'han de posar unes lleis, unes normes, per poder tindre una convivència entre gent de territoris llunyans. Una d'aquestes es escollir l'idioma oficial, aquell que ha de servir de base de l'enteniment entre tots els que viuen en el mateix país, i està bé.  I en aquesta Espanya que ens ha toca viure hi ha dos extrems, els que volen agradar a tothom i els que viuen en una immobilitat i molta por per tot el que es cultura, resumida perfectament en la dita: "El clavo que sobresale siempre recibe un martillazo".
Uns per agradar a tothom dicten lleis que provoquen, per exemple, que els mateixos escrits haguin de sortir alhora en múltiples idiomes perquè ningú s'ofengui. Els altres troben una injustícia que s'ensenyi més d'un idioma a unes zones, excepte si aquest és anglès o francès, i d'altres zones només un, però això sí, no opten perquè aprenguin més idiomes, sinó perquè tothom n'aprengui menys.
I aquestes disputes polítiques és passen els seus ultres de capçalera. Uns se'ls ha convençut que el correcte es multiplicar la informació enviada, així et trobes amb avisos i factures duplicades. Els altres se'ls insta a rebutjar tot el que no sigui del seu negociat i son els que acaben per pronunciar allò de: "Para que le sirve hablar catalàn".
I tornem a la jugadora premiada a punt de fer un discurs, en una gala s'ha sentit a gent parlant en diferents llengües. Francès perquè la cerimònia es celebra a Paris, els presentadors fan servir principalment l'anglès. Ella en el seu cap hi ha diferents llengües,  així que opta per una d'elles.  Que ho fa per raons politico-culturals i perquè es la que millor domina? Sí, però la seva opció no te perquè molestar a ningú. Que d'altres persones en el mateix dilema van optar per altres llengües? Sí, perquè estan més còmodes expressant les seves idees d'aquesta manera, i no té perquè molestar a ningú.
En ple segle XXI gairebé qualsevol llengua té un traductor humà o una aplicació que es capaç de explicar-nos en la nostra llengua allò que no entenem. Així que no hi ha cap problema que cap persona s'expressi en la llengua que cregui adient i aquest missatge ens arribi sense problemes. En canvi ens trobem des de mitjans de comunicació que han tallat la part del seu discurs feta en català, fins els ultres que han insultat a la persona a la xarxa.
Així que tot va de fer servir la llengua com un arma política per atacar aquells que no pensen com nosaltres, i al final el resultat només serà la ignorància. Perquè ja se sap que quan més ignorant ets, més fàcil ets de dominar.