L'inici de tot

Hola,

John Lennon va dir una cosa així com "Abans de Elvis no havia res". Doncs tenia raó a mitges. Una de les coses que va provocar el salt evolutiu que va acabar sent el esser humà va ser la creació de música, i això va ser uns 6,7 o 8 milions d'anys abans d'Elvis. Sense anar tant enrere tenim a Mozart, Verdi,... Inclús podem posar un punt d'inflexió al que podem anomenar música popular moderna, que va aparèixer a  inicis del segle XX finals dels XIX, i durant el que van aparèixer estils com el jazz, el blues (evolució dels cants religiosos dels esclaus africans a Amèrica) , el country (evolució de la música creada en els pobles nord-americans pels immigrants europeus),... Podríem posar el punt d'inici quan vam crear els aparells per fer la música portable. Gramòfons i vinils en els quals permetien duu la música a casa però no era bona idea que les cançons duressin molt temps. Dins d'aquest canvi si que Elvis va suposar un gran punt d'inflexió com uns anys mes tard Lenon i els seus amics ho tornarien a fer.
Aquest inicis van ser noms coms els de George Gershwin (i el seu germà Ira), Irving Berlin o  Cole Porter els mes populars i principals impulsors. Rhapsody in blue es un tema de Gershwin de 1924. Aquí el veiem a ell interpretant-la a la pel.lícula Rapsòdia en blau (1945). Someone to watch over me es un tema de Gershwin de 1926 per un musical i que aquí sentim en la veu de Donna Summer al 1999. Puttin' on the ritz es un tema compost per Berlin al 1927 que finalment es faria servir pel musical del mateix nom de 1930. Aquí veiem a Robbie Williams cantant-la gairebé cent anys després. How long has this been going on? es un tema de Gershwin de 1928 i aquí el sentim en la veu de Peggy Lee en una actuació a la tele al 1965. Let me sing and I'm happy de 1930 es un tema de Berlin, que Al Jolson, famós entre altres coses per ser una de les primeres veus escoltades al cinema al Cantor de jazz (1927), qui va fer-la famosa. Aquí veiem a Jolson interpretar-la a la pel·lícula Mammy (1930).  I got rythm es un tema de Gershwin de 1930 i aquí veiem al mateix Gershwin interpretant-la  a Nova York un any després. Begin the beguine es un tema de 1934 de Porter i que un any mes tard va gravar i fer famosa Xavier Cugat. Aquí veiem a Perry Como cantant-la per la televisió al 1961. Anything goes es un tema de Porter de 1934, aquí sentim el tema en les veus de Tony Bennett i Lady Gaga en la col·laboració que van fer al 2014.  Un dels primers temes populars va ser Summertime de 1935 composta per Gershwin per l'opera Porgy and Bess. Aquí la sentim amb la veu de Ella Fitzgerald al 1968 a Berlín. Cheek to cheek es un tema de Berlin de 1935 composta per la pel.lícula Barret de copa (1935). La canta Ella Fitzgeral anys mes tard. Let's face the music and dance es un tema de Berlin per la pel.lícula Seguim la flota (1936) on els protagonistes eren Ginger Rogers i Fred Astaire. Aquí sentim a Robbie Williams al 2001 a Londres. Shall we dance tema per la pel.lícula ritme boig (1937) per la que Gershwin va compondre la música. Aquí veiem a Fred Astaire i Ginger Rogers a la pel.lícula en qüestió. My heart belongs to daddy es un tema de Porter de 1938 compost per un musical, però aquí veiem la versió mes coneguda, la de Marilyn Monroe a El multimilionari (1960). At long last love es un tema de Porter de 1938, que va enregistrar un parell de vegades Frank Sinatra.
Sinatra es un altre punt de demostració de que si existien coses abans de Elvis, ell ja arrossegava milers de fans abans de fer-ho el propi Elvis. A la música res es tan simple  com per tindre un punt de partida.