No us ho perdonarem
Hola,
Si després de veure i escoltar a la Greta Thunberg fer u discurs com aquest davant de la ONU, veus la repercussió que li han donat els mitjans d'aquí (cap), no fa falta dir-vos de quin bàndol estan. Si ara Martin Luther King pronunciés aquell discurs del I have a dream, mai ens assabenteriem. Per cert la Greta no està sola.
Tot està malament. Jo no tindria que ser-hi aquí. Tindria que estar de volta al col·legi a l'altre costat de l'oceà. I en canvi, tothom ens mira i ens demanen esperança. Com us atreviu? Me han robat els meus somnis, m'han robat la meva infància amb les seves paraules buides. I en canvi, tinc sort. Hi ha gent que pateix, hi ha gent que està morint. Es moren els ecosistemes i ens trobem a les portes d'una extinció massiva i de l'únic que parlen es de diners i ens expliquen contes de fades de creixement econòmic permanent. Com s'atreveixen?
Durant més de trenta anys, les dades científiques són clares Com s'atreveixen a mirar cap a un altre costat? I venen aquí a dir que estan fent el suficient. Quan les polítiques i solucions que son necessàries encara estan molt lluny. Diuen que ens "escolten", diuen que entenen la urgència. Però no importa gaire lo trista o enfadada que estigui. No m'ho crec, ja que si realment entenen la situació i tot i així segueixen sense fer res, serien malvats i és alguna cosa que em nego a creure.
La idea de reduir les emissions de CO2 a la meitat en deu anys, aporta solament un percentatge del 50% de mantindre'ns per sota de l’1,5 ºC i llença reaccions en cadena fora del control humà. Potser el 50% els sembli un risc acceptable. Però no són números que inclouen punts d’inflexió, contraaccions, augment de la temperatura per la pol·lució tòxica de l’aire ni aspectes d’igualtat i justícia climàtica que repercutiran en la nostra generació que tindrà un absorbir de millers de milions de tunelades de CO2 de l’atmosfera amb tecnologies que encara a dures penas existeixen. Així doncs un risc del 50%, ho sento, però no és acceptable per a nosaltres, ja que som els que haurem de viure amb les conseqüències. Per tenir un 67% de possibilitats de romandre per sota de la pujada de la temperatura global a 1,5º, les millors previsions donades per a l’IPCC, el món ha de deixar d'emetre 420 Gt de CO2 abans de l’1 de gener de 2018. Els números actuals estàn per sota dels 350Gt Com s'atreveixen a dir que està solucionat fent el mateix i utilitzant les mateixes solucions tècniques? Amb els nivells d’emissió com els d'avui en dia, el CO2 que romanent s'haurà acabat en menys de 8 anys i mig.
No hi ha solucions o plans presentats en aquest sentit aquí avui perquè aquests nombres son incòmodes i vostès no son el suficientment madurs per dir alguna cosa així. Ens esteu fallant i els joves estan començant a entendre la magnitud de la vostre traïció. Les generacions futures estan pendents de vostès. I si ens fallen no us ho perdonarem mai. No deixarem escapar d'això. Aquí i ara donem un pas endavant. El món està despertant i el canvi arriba us agradi o no.
Gràcies.
Si després de veure i escoltar a la Greta Thunberg fer u discurs com aquest davant de la ONU, veus la repercussió que li han donat els mitjans d'aquí (cap), no fa falta dir-vos de quin bàndol estan. Si ara Martin Luther King pronunciés aquell discurs del I have a dream, mai ens assabenteriem. Per cert la Greta no està sola.
Tot està malament. Jo no tindria que ser-hi aquí. Tindria que estar de volta al col·legi a l'altre costat de l'oceà. I en canvi, tothom ens mira i ens demanen esperança. Com us atreviu? Me han robat els meus somnis, m'han robat la meva infància amb les seves paraules buides. I en canvi, tinc sort. Hi ha gent que pateix, hi ha gent que està morint. Es moren els ecosistemes i ens trobem a les portes d'una extinció massiva i de l'únic que parlen es de diners i ens expliquen contes de fades de creixement econòmic permanent. Com s'atreveixen?
Durant més de trenta anys, les dades científiques són clares Com s'atreveixen a mirar cap a un altre costat? I venen aquí a dir que estan fent el suficient. Quan les polítiques i solucions que son necessàries encara estan molt lluny. Diuen que ens "escolten", diuen que entenen la urgència. Però no importa gaire lo trista o enfadada que estigui. No m'ho crec, ja que si realment entenen la situació i tot i així segueixen sense fer res, serien malvats i és alguna cosa que em nego a creure.
La idea de reduir les emissions de CO2 a la meitat en deu anys, aporta solament un percentatge del 50% de mantindre'ns per sota de l’1,5 ºC i llença reaccions en cadena fora del control humà. Potser el 50% els sembli un risc acceptable. Però no són números que inclouen punts d’inflexió, contraaccions, augment de la temperatura per la pol·lució tòxica de l’aire ni aspectes d’igualtat i justícia climàtica que repercutiran en la nostra generació que tindrà un absorbir de millers de milions de tunelades de CO2 de l’atmosfera amb tecnologies que encara a dures penas existeixen. Així doncs un risc del 50%, ho sento, però no és acceptable per a nosaltres, ja que som els que haurem de viure amb les conseqüències. Per tenir un 67% de possibilitats de romandre per sota de la pujada de la temperatura global a 1,5º, les millors previsions donades per a l’IPCC, el món ha de deixar d'emetre 420 Gt de CO2 abans de l’1 de gener de 2018. Els números actuals estàn per sota dels 350Gt Com s'atreveixen a dir que està solucionat fent el mateix i utilitzant les mateixes solucions tècniques? Amb els nivells d’emissió com els d'avui en dia, el CO2 que romanent s'haurà acabat en menys de 8 anys i mig.
No hi ha solucions o plans presentats en aquest sentit aquí avui perquè aquests nombres son incòmodes i vostès no son el suficientment madurs per dir alguna cosa així. Ens esteu fallant i els joves estan començant a entendre la magnitud de la vostre traïció. Les generacions futures estan pendents de vostès. I si ens fallen no us ho perdonarem mai. No deixarem escapar d'això. Aquí i ara donem un pas endavant. El món està despertant i el canvi arriba us agradi o no.
Gràcies.
United Nations General Assembly Speech
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada