Quan la por dona beneficis
Hola,
Estem en vigílies del segon aniversari de l'1 d'octubre, dia marcat en l'imaginari dels catalans perquè va ser el dia que ens vam revelar votant contra l'intent de fer-nos callar per part de l'estat. Aquest moment en què l'estat ens va dir que els catalans molestem.
Arribat dies marcats com aquest comencen a sorgir notícies d'odi contra nosaltres, els catalans, sobretot en dos fronts, els polítics i la premsa. Si intenteu prendre distància veureu que mentre hem estat de vacances, enmig de la baralla per les cadires del Govern,... a Catalunya no ha passat res. Un cop es va acabar la treva comencen a dir-nos terroristes, a dir que la gent no pot ni anar a comprar el pa sense témer per la seva vida, a muntar pollastres al Parlament, a explicar poc mes que Catalunya és "territori comanxe". Per sort només he de treure el cap a la finestra per veure que aquesta Catalunya de la qual parlen no existeix.
Per a mi la font d'aquest tipus de comportament sempre és la por. La por dels polítics per perdre la seva quota de poder, fa que menteixin sobre la situació per aconseguir vots fora de Catalunya. I els funciona. La por dels periodistes és perdre la feina i per tant es converteixen en portaveus d'algú poderós. I els funciona.
Algun dia us deixaré tota la relació de fets, però suposo que recordeu que uns dies més tard d'aquest 1 d'octubre, la premsa va començar a assenyalar a un col·legi de Catalunya per haver maltractat psicològicament als seus alumnes, fills de guàrdia civils la majoria. Van aparèixer els polítics cridant acusant a totes les escoles catalans d'adoctrinament. Això va acabar en denúncia. I després silenci. Silenci perquè l'odi ja havia estat instal·lat fora de Catalunya, els beneficis havien estat recollits (en audiència i vots) i ja no hi havia mes que esprémer. Sabeu alguna cosa mes del tema? Sabeu que el jutge no ha trobat aquests delictes, que els professors acusats públicament han hagut de canviar de vida, que els nens continuen anant a la mateixa escola sense cap problema,...
Es va crear un relat, es van obtenir beneficis gràcies a un pòsit d'ira, van arruïnar vides d'innocents (professors, nens, pares,...) i van passar a una altra cosa. Aquí la veritat no té cabuda. Converteixen les seves pors a enuig cap a nosaltres, els catalans. Alguns aquest enuig els porta a odiar-nos, com aquest famós "a por ellos" i això desemboca en que aquí molts ho passin malament, o se'ls arruïni la vida, sense saber perquè. Bé, si que ho sabem, perquè hi ha gent que treu un benefici d'això.
"La por és el camí cap al costat fosc, la por porta a la ira, la ira porta a l'odi, l'odi porta al patiment, el patiment al costat fosc." - Yoda
Estem en vigílies del segon aniversari de l'1 d'octubre, dia marcat en l'imaginari dels catalans perquè va ser el dia que ens vam revelar votant contra l'intent de fer-nos callar per part de l'estat. Aquest moment en què l'estat ens va dir que els catalans molestem.
Arribat dies marcats com aquest comencen a sorgir notícies d'odi contra nosaltres, els catalans, sobretot en dos fronts, els polítics i la premsa. Si intenteu prendre distància veureu que mentre hem estat de vacances, enmig de la baralla per les cadires del Govern,... a Catalunya no ha passat res. Un cop es va acabar la treva comencen a dir-nos terroristes, a dir que la gent no pot ni anar a comprar el pa sense témer per la seva vida, a muntar pollastres al Parlament, a explicar poc mes que Catalunya és "territori comanxe". Per sort només he de treure el cap a la finestra per veure que aquesta Catalunya de la qual parlen no existeix.
Per a mi la font d'aquest tipus de comportament sempre és la por. La por dels polítics per perdre la seva quota de poder, fa que menteixin sobre la situació per aconseguir vots fora de Catalunya. I els funciona. La por dels periodistes és perdre la feina i per tant es converteixen en portaveus d'algú poderós. I els funciona.
Algun dia us deixaré tota la relació de fets, però suposo que recordeu que uns dies més tard d'aquest 1 d'octubre, la premsa va començar a assenyalar a un col·legi de Catalunya per haver maltractat psicològicament als seus alumnes, fills de guàrdia civils la majoria. Van aparèixer els polítics cridant acusant a totes les escoles catalans d'adoctrinament. Això va acabar en denúncia. I després silenci. Silenci perquè l'odi ja havia estat instal·lat fora de Catalunya, els beneficis havien estat recollits (en audiència i vots) i ja no hi havia mes que esprémer. Sabeu alguna cosa mes del tema? Sabeu que el jutge no ha trobat aquests delictes, que els professors acusats públicament han hagut de canviar de vida, que els nens continuen anant a la mateixa escola sense cap problema,...
Es va crear un relat, es van obtenir beneficis gràcies a un pòsit d'ira, van arruïnar vides d'innocents (professors, nens, pares,...) i van passar a una altra cosa. Aquí la veritat no té cabuda. Converteixen les seves pors a enuig cap a nosaltres, els catalans. Alguns aquest enuig els porta a odiar-nos, com aquest famós "a por ellos" i això desemboca en que aquí molts ho passin malament, o se'ls arruïni la vida, sense saber perquè. Bé, si que ho sabem, perquè hi ha gent que treu un benefici d'això.
"La por és el camí cap al costat fosc, la por porta a la ira, la ira porta a l'odi, l'odi porta al patiment, el patiment al costat fosc." - Yoda
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada