2010s vol.3

Hola,

No s'acaba només l'any sinó també la dècada. En aquests deu anys, des de l'any 2010 fins aquest 2019, ha ressonat molta música en les nostres oïdes i molta en espanyol. Aquesta és una llista més clàssica ja que el reageton, el trap i altres sons llatins mereixen un capítol a part.
Aquest any es compleixen ja 20 anys de La raja de tu falda dels germans Muñoz i encara que s'ho han pres amb una mica més de calma Estopa no ha deixat de crear grans temes com La primavera de 2011 del seu àlbum Estopa 2.0. Aquesta dècada ha estat la de l'explosió de Vetusta Morla i el tema de màxima repercussió han tingut sens dubte es el seu Golpe maestro de 2014 inclòs en el seu àlbum La deriva. L'explosió de grups indies convertits en mainstream no s'ha limitat a Vetusta Morla, sinó que també ha passat amb "el pitjor grup del món", mes coneguts com Sidonie. La seva última cançó taral·lejada a tot arreu són les seves Carreteras infinitas de 2018 inclòs en el seu àlbum Lo más maravilloso. Va ser just en el canvi de 2009 a 2010 que Love of lesbian van publicar el seu famós àlbum 1999, des de llavors no hi ha festival que es preï que no els hagi inclòs. Això no ha impedit que hagin continuat traient àlbums i cançons com El poeta Halley de l'àlbum homònim de 2016. No puedo vivir sin ti és una cançó de Los Ronaldos de 2007, però el seu cantant Coque Malla li va donar nova vida gràcies a un anunci de mobles suecs el 2010. La oreja de Van Gogh són una altra banda que compleixen dues dècades, van començar el 1998 amb seu Dile al Sol, però va ser amb la nova dècada en a què es van assentar amb la seva nova cantant. Un dels seus nou èxits és La niña que llora en tus fiestas de 2011 del seu àlbum Cometas por el cielo. Joaquín Sabina morirà sobre d'un escenari i per això no deixa de produir música i creant temes eterns com aquest Lágrimas de mármol del seu àlbum Lo niego todo de 2017. Amaral va ser dels primers grups indies que es van tornar mainstream i van donant passos entre tots dos costats. Hacia lo salvaje és el tema estrella del seu àlbum homònim de 2011. Enrique Iglesias ha trobat la fórmula perquè arribat l'estiu compondre algun tema amb alguna banda llatina i obtenir un èxit gairebé segur. Un d'aquests va ser Bailando al costat de Gente de zona en 2014. La cançó aquesta inclosa en l'àlbum Sex and love de Iglesias i en el ábum Descember bueno de Gente de zona. L'artista Pablo Alborán no existia la dècada passada i a l'acabar aquesta és un dels que més ven. Conegut gràcies a YouTube les seves cançons han estat presents durant aquests últims anys, com el seu Solamente tú del seu primer àlbum, que porta el seu nom, de 2010. El waka waka va canviar la vida de Shakira a 2010. Waka waka (Esto es África) és el tema que li va encarregar la FIFA per al mundial de futbol de Sud-àfrica de 2010. Va ser un èxit mundial i allí va conèixer a Gerard Piqué qui es convertiria en el seu marit, el pare dels seus dos fills i que és el tema central d'algunes de les seves més conegudes cançons d'aquesta dècada.
Manuel Carrasco és d'aquells que van utilitzar un concurs de talents televisiu no com a recerca de l'èxit sinó com a inici d'una sòlida carrera. El 2013 treia el seu sisè àlbum, Confieso que he sentido, amb el qual també celebrava deu anys de carrera i en el s'incluia seu gran èxit No dejes de soñar. Delafé sobreviu malgrat les seves canviants formacions i sobreviurà mentre Oscar D'Aniello segueixi pujant a un escenari. El 2010, encara amb Helena Miquel a la formació, van publicar l'àlbum vs Las trompetas de la muerte on s'incloïa el tema mes famós de la banda, Espíritu santo. Dorian segueixen portant el seu bon pop allà on els vulguin escoltar i de tant en quant et graven a foc grans temes com Los amigos que perdí del seu àlbum La velocidad del vacío de 2013. Algú que també ha estat present durant tots aquests anys és Fito amb els seus Fitipaldis, encara que només ha publicat un àlbum en 2014 anomenat Huyendo conmigo de mi que inclou aquest Entre la espada y la pared. Els temes de Guille Milkyway s'estan tornant omnipresents. De vegades en veus d'altres, com en el cas de Geometria polisentimental de 2016 de Fangoria i del seu àlbum Canciones para robots románticos. De vegades amb la seva veu i la seva banda La casa azul, amb temes com aquest Podría ser peor del seu àlbum La gran esfera de 2019. Lori Meyers publicava el seu èxit Mi realidad el 2010 dins de l'àlbum Para cuando el destino nos alcance. León Benavente és per indies acèrrims però té grans temes com aquest Ser brigada de 2013 inclòs en l'àlbum amb el seu nom, que et demostren que el rock no ha mort. Com també ho han reivindicat, els ara dissolts, M-Clan durant molt de temps. Un dels seus últims grans temes va ser aquesta Calle sin luz del seu àlbum de 2010, Para no ver el final. En 2017 amb el seu àlbum Cuando el río suena... Rozalen creava el seu himne feminista anomenat La puerta violeta.
Agradi o no els temps estan canviant però no per això tot a la vida són ritmes llatins.