La hora de la revolució
Hola,
El congrés mundial de Xile celebrat a Madrid per lluitar pel clima ha complert tot el que esperàvem d'ell, és a dir, ha estat una farsa. No se quants milers d'alts càrrecs, de gairebé totes les parts de la planeta, que durant un parell de setmanes han estat menjant a taula parada, estan d'acord a que no saben arribar a un acord. A el clima i la humanitat que els fotin.
Estem malalts i si no prenem mesures urgentment morirem. Ja no perquè fotem a el planeta. La Terra no és més que un tros de roca viatjant per l'espai atrapada per la força de la gravetat d'una estrella, que l'acabarà devorant a uns centenars de milers de milions d'anys. Així que al planeta li és igual que nosaltres estiguem o no en la seva superfície, però a nosaltres no.
En diem canvi climàtic perquè si no fem res en poc més d'una dècada el comportament de el clima, tal com l'hem conegut en els darrers mil·lennis, ja no existirà. Les zones àrides del planeta ho seran més, les zones càlides com el clima mediterrani seran les noves zones àrides i així continuaran els canvis a l'anar mes cap al nord. Si augmenten les temperatures aquestes acabaran per desgelar les terres gelades i això provocarà l'augment dels cabals dels rius i dels mars. Però també, i potser encara mes perillós, el desglaç deixarà a l'aire lliure, bacteris, gasos i microorganismes que porten congelats mil·lennis, i per als que no tenim actualment cura. Tots aquests i molts més desastres acabaran provocant que hi hagi zones de la Terra que es tornin inhabitables o poc rendibles per subsistir, i la gent que en elles habita es desplaçaran a altres parts de la Terra. Immigrants climàtics els diran. Els que ara viuen del cultiu de l'arròs al delta de l'Ebre, ja no podran plantar allà i hauran d'anar-se'n més a l'interior. La gent de centre Amèrica es desplaçaran cap al nord. Els africans buscaran refugi a Europa i Àsia. A més, allà on es desplaci la gent, si seguim contaminant l'aire serà cancerigen i a major població, major necessitat de producció, i per tant mes aire contaminat. Quina part no queda clara?
També tenim clar qui contamina. El 80% d'aquest canvi ho estem provocant aquells que vivim al primer món. Dins d'aquest 80% són els Estats Units, Xina, Índia i Rússia, els que més contaminen. Fins i tot podríem tancar el cercle al voltant de només un centenar de empreses. Si només les 100 empreses més contaminants del planeta paressin ara, el famós objectiu de no arribar als 2 graus abans de 2030, es compliria. I sí, si ara paressin durant alguns anys la contaminació seguiria pujant, però és que el clima no té frens ABS. Ara és quan algú diu el de "No ens podem permetre aturar les 100 empreses més potents de món, deixaria a milions de persones a l'atur". El raonament està bé, però assumeix que si avui mateix aquestes 100 empreses no han parat, estàs escurçant la vida dels teus fills. Assumeix que qui et deixaria al carrer seria l'empresari, el qual et farà fora per seguir tenint beneficis, no el clima, no els que lluiten pel clima. Així que si no volem matar els nostres fills i néts, alguna cosa caldrà fer. Un dels mantres de la petita Greta és que els nostres petits canvis compten. Reciclar, cotxes elèctrics, viatjar en tren en lloc d'avió,... però com també ella diu, els nostres petits canvis no serviran si els governs no comencen els grans canvis. De què em serveix reciclar si després el meu govern llança tota les escombraries al mateix munt, o en un riu, o el porta a la Xina com ha fet Espanya durant anys? De què serveix que jo em compri un cotxe elèctric si cada any el rei d'Espanya va a negociar importacions de petroli amb els seus amics àrabs? Si algunes d'aquestes 100 empreses són espanyoles i els donen llocs directius a tots els ex-presidents de Govern un cop es retiren? De que serveix agafar el servei públic si ni Madrid ni Barcelona estan preparats per donar serveis a tots els seus ciutadans, si així ho desitgessin?
Nosaltres podem ser tan ecològics com puguem, però necessitem que els governs posin en marxa mesures urgents per revertir les emissions. En canvi, n'hi ha que estan per negar el canvi climàtic. N'hi ha que busquen negoci a això, per exemple a Espanya li interessa que els canvis es retardin el màxim per poder extreure el màxim de carbó. Hi ha els que no volen que se'ls acabi el negoci, per exemple tots aquells que extreuen petroli. Llavors és quan algú diu "però ells també els afectarà". Jo crec que pensen que per llavors ells ja estaran morts i el que estigui viu que es foti, i els seus descendents podran viure en una bombolla climàtica amb els diners que estan guanyant ara.
Així que a part dels petits canvis caldrà començar una revolució, que Greta i altres nens ja han començat, i canviar el sistema. Més ben dit els que hem posat a el comandament de sistema. Serà complicat, ja que en llocs com Espanya la gent vota en massa a partits que neguen el canvi climàtic o el fan servir només com postureo però sense aportar cap solució. Mas greu és als Estats Units. O llocs com la Xina que no tenen com triar. Els catalans ens manifestem. Els xilens es manifesten. Els taiwanesos es manifesten. Els peruans es manifesten. Les dones arreu del planeta es manifesten. Els nens es manifesten. Serà hora de la revolució, no?
El congrés mundial de Xile celebrat a Madrid per lluitar pel clima ha complert tot el que esperàvem d'ell, és a dir, ha estat una farsa. No se quants milers d'alts càrrecs, de gairebé totes les parts de la planeta, que durant un parell de setmanes han estat menjant a taula parada, estan d'acord a que no saben arribar a un acord. A el clima i la humanitat que els fotin.
Estem malalts i si no prenem mesures urgentment morirem. Ja no perquè fotem a el planeta. La Terra no és més que un tros de roca viatjant per l'espai atrapada per la força de la gravetat d'una estrella, que l'acabarà devorant a uns centenars de milers de milions d'anys. Així que al planeta li és igual que nosaltres estiguem o no en la seva superfície, però a nosaltres no.
En diem canvi climàtic perquè si no fem res en poc més d'una dècada el comportament de el clima, tal com l'hem conegut en els darrers mil·lennis, ja no existirà. Les zones àrides del planeta ho seran més, les zones càlides com el clima mediterrani seran les noves zones àrides i així continuaran els canvis a l'anar mes cap al nord. Si augmenten les temperatures aquestes acabaran per desgelar les terres gelades i això provocarà l'augment dels cabals dels rius i dels mars. Però també, i potser encara mes perillós, el desglaç deixarà a l'aire lliure, bacteris, gasos i microorganismes que porten congelats mil·lennis, i per als que no tenim actualment cura. Tots aquests i molts més desastres acabaran provocant que hi hagi zones de la Terra que es tornin inhabitables o poc rendibles per subsistir, i la gent que en elles habita es desplaçaran a altres parts de la Terra. Immigrants climàtics els diran. Els que ara viuen del cultiu de l'arròs al delta de l'Ebre, ja no podran plantar allà i hauran d'anar-se'n més a l'interior. La gent de centre Amèrica es desplaçaran cap al nord. Els africans buscaran refugi a Europa i Àsia. A més, allà on es desplaci la gent, si seguim contaminant l'aire serà cancerigen i a major població, major necessitat de producció, i per tant mes aire contaminat. Quina part no queda clara?
També tenim clar qui contamina. El 80% d'aquest canvi ho estem provocant aquells que vivim al primer món. Dins d'aquest 80% són els Estats Units, Xina, Índia i Rússia, els que més contaminen. Fins i tot podríem tancar el cercle al voltant de només un centenar de empreses. Si només les 100 empreses més contaminants del planeta paressin ara, el famós objectiu de no arribar als 2 graus abans de 2030, es compliria. I sí, si ara paressin durant alguns anys la contaminació seguiria pujant, però és que el clima no té frens ABS. Ara és quan algú diu el de "No ens podem permetre aturar les 100 empreses més potents de món, deixaria a milions de persones a l'atur". El raonament està bé, però assumeix que si avui mateix aquestes 100 empreses no han parat, estàs escurçant la vida dels teus fills. Assumeix que qui et deixaria al carrer seria l'empresari, el qual et farà fora per seguir tenint beneficis, no el clima, no els que lluiten pel clima. Així que si no volem matar els nostres fills i néts, alguna cosa caldrà fer. Un dels mantres de la petita Greta és que els nostres petits canvis compten. Reciclar, cotxes elèctrics, viatjar en tren en lloc d'avió,... però com també ella diu, els nostres petits canvis no serviran si els governs no comencen els grans canvis. De què em serveix reciclar si després el meu govern llança tota les escombraries al mateix munt, o en un riu, o el porta a la Xina com ha fet Espanya durant anys? De què serveix que jo em compri un cotxe elèctric si cada any el rei d'Espanya va a negociar importacions de petroli amb els seus amics àrabs? Si algunes d'aquestes 100 empreses són espanyoles i els donen llocs directius a tots els ex-presidents de Govern un cop es retiren? De que serveix agafar el servei públic si ni Madrid ni Barcelona estan preparats per donar serveis a tots els seus ciutadans, si així ho desitgessin?
Nosaltres podem ser tan ecològics com puguem, però necessitem que els governs posin en marxa mesures urgents per revertir les emissions. En canvi, n'hi ha que estan per negar el canvi climàtic. N'hi ha que busquen negoci a això, per exemple a Espanya li interessa que els canvis es retardin el màxim per poder extreure el màxim de carbó. Hi ha els que no volen que se'ls acabi el negoci, per exemple tots aquells que extreuen petroli. Llavors és quan algú diu "però ells també els afectarà". Jo crec que pensen que per llavors ells ja estaran morts i el que estigui viu que es foti, i els seus descendents podran viure en una bombolla climàtica amb els diners que estan guanyant ara.
Així que a part dels petits canvis caldrà començar una revolució, que Greta i altres nens ja han començat, i canviar el sistema. Més ben dit els que hem posat a el comandament de sistema. Serà complicat, ja que en llocs com Espanya la gent vota en massa a partits que neguen el canvi climàtic o el fan servir només com postureo però sense aportar cap solució. Mas greu és als Estats Units. O llocs com la Xina que no tenen com triar. Els catalans ens manifestem. Els xilens es manifesten. Els taiwanesos es manifesten. Els peruans es manifesten. Les dones arreu del planeta es manifesten. Els nens es manifesten. Serà hora de la revolució, no?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada