Això no es un simulacre
Hola,
Des de ahir, 15 de gener, Barcelona està oficialment en emergència climàtica. El pas, tot i que simbòlic, es important. No es una alerta, de amagueu-vos que cauen bombes, es d'aquelles de a partir d'ara assumim que tenim un problema i que anem a buscar la solució.
Barcelona no es la meva ciutat però compartim frontera administrativa i la pol·lució no entén d'això, així que si Barcelona està en perill Hospitalet també ho està. Aquí tenim molt clar aquesta simbiosi, que Barcelona no es la província de Barcelona, però que la seva àrea d'influència se surt de la ciutat. L'aeroport de Barcelona està a la ciutat del Prat, part del port estaria a Hospitalet si no els haguéssim venut els terrenys ara fa un segle, els dos rius que nodreixen la ciutat no arriben a ser-hi dins d'ella... així que si Barcelona pateix, patim tots.
La idea es reduir les emissions abans de 10 anys per complir, encara que només sigui per la nostra part, els acords assumits. No soluciones el problema però fas alguna cosa per solucionar-lo. Com diu el vídeo, facis o no facis res, funcioni o no funcioni, nosaltres entrarem a la historia com aquells que van tindre a la seves mans capgirar la crisis climàtica. Es la nostre decisió el decidir com volem ser recordats.
S'ha de tindre en compte que no parlem de salut sinó de política, Que l'actual alcaldessa de Barcelona segurament no estarà en el càrrec aquests 10 anys i que qui vingui darrera pot desfer tot lo bo fet, com passa ara mateix a Madrid. Que hi ha interessos polítics i econòmics que posaran mil i un problemes per dur a terme els canvis. I que com en tot acte fet amb dubtosa planificació cometran errors que potser la facin fora de l'alcaldia abans de complir els seus objectius i de pas els enfosquiran. De moment la acció mes cridanera es que s'ha creat una zona de baixes emissions que afecta a Barcelona, Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià del Besos, on es regula el tràfic.... però no em millorat la capacitat d'absorció de gent dels transport públic.
Deu anys es molt de temps a veure que passa.
Des de ahir, 15 de gener, Barcelona està oficialment en emergència climàtica. El pas, tot i que simbòlic, es important. No es una alerta, de amagueu-vos que cauen bombes, es d'aquelles de a partir d'ara assumim que tenim un problema i que anem a buscar la solució.
Barcelona no es la meva ciutat però compartim frontera administrativa i la pol·lució no entén d'això, així que si Barcelona està en perill Hospitalet també ho està. Aquí tenim molt clar aquesta simbiosi, que Barcelona no es la província de Barcelona, però que la seva àrea d'influència se surt de la ciutat. L'aeroport de Barcelona està a la ciutat del Prat, part del port estaria a Hospitalet si no els haguéssim venut els terrenys ara fa un segle, els dos rius que nodreixen la ciutat no arriben a ser-hi dins d'ella... així que si Barcelona pateix, patim tots.
La idea es reduir les emissions abans de 10 anys per complir, encara que només sigui per la nostra part, els acords assumits. No soluciones el problema però fas alguna cosa per solucionar-lo. Com diu el vídeo, facis o no facis res, funcioni o no funcioni, nosaltres entrarem a la historia com aquells que van tindre a la seves mans capgirar la crisis climàtica. Es la nostre decisió el decidir com volem ser recordats.
S'ha de tindre en compte que no parlem de salut sinó de política, Que l'actual alcaldessa de Barcelona segurament no estarà en el càrrec aquests 10 anys i que qui vingui darrera pot desfer tot lo bo fet, com passa ara mateix a Madrid. Que hi ha interessos polítics i econòmics que posaran mil i un problemes per dur a terme els canvis. I que com en tot acte fet amb dubtosa planificació cometran errors que potser la facin fora de l'alcaldia abans de complir els seus objectius i de pas els enfosquiran. De moment la acció mes cridanera es que s'ha creat una zona de baixes emissions que afecta a Barcelona, Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià del Besos, on es regula el tràfic.... però no em millorat la capacitat d'absorció de gent dels transport públic.
Deu anys es molt de temps a veure que passa.
Això no és un simulacre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada