Confinats (13)
Hola,
Parafrasejant a Golpes bajos "No mires a los ojos de la gente. Me dan miedo, mienten siempre. No salgas a la calle cuando hay gente." I continu amb no surtis sense mascareta, no tussis, no esternudis, no surtis sense guants, mantingues les distàncies, parla a distància, millor per mòbil, no li donis un petó, ni dos, no li donis la mà, no et fiquis en la piscina, no pugis al cotxe, no t'agafis de la barra del bus, ni de metro, deixa-ho passar que el següent vindrà més buit. No agafis patates del plat de davant, no mengis amb coberts si no vénen a la bossa tancada i són d'un sol ús, no paguis amb diners, no toquis el dibuix d'aquest nen, no passis la mà pel moble, escombra amb mascareta, corre a favor de vent, no vagis a el futbol, ni al basquet, res de jugar un 3 contra 3 al carrer. Els pupitres separats, les classes per vídeo conferència, no juguis al golf amb coneguts, no t'acostis a aquest que no porta el xip de sanitat, no t'acostis que el porta però diu que la seva cosina la de el poble ho va passar, adjunti un certificat de sanitat amb el currículum, no entris en aquest bar que no hi ha mampares, millor fora que dins hi ha aire condicionat, teletreballa, no entris a la botiga si hi ha algú, no et provis roba a la mateixa botiga,...
Estem enmig d'una pandèmia i hem d'observar unes normes per evitar que el virus es propagui. No és per la propagació és sí, és perquè no ho agafem tots alhora. Com que no hi ha protecció per no infectar-se, has de posar-te protecció per no infectar i rentar-te molt les mans i no tocar-te les mucoses si no estan netes. Val. A tot això li afegim un munt de normes imbècils que tots els governs del món imposen. Val. Però parlen que quan el risc disminueixi diuen que tornarem a la normalitat o a la nova normalitat. De veritat volem?
Tornar a la normalitat és tornar al que ha causat tot això. Deixant de banda les males gestions de la pandemia per part dels governs, però no la han vist venir, no estem preparats per grans catàstrofes, no tenim plans d'emergència, no tenim estalvis, hem demostrat que els negocis viuen de prestat, que comprem coses fora que podríem fer nosaltres mateixos, que mal paguem els treballs esencials, que fem lleis només pels que tenen diners, que els polítics continuen pensant que no treballen per nosaltres,... volem tornar?
Tornar a la nova normalitat, com ho expressen alguns, és tornar amb alguna de les coses que he esmentat abans. No totes, però algunes o mes bé moltes d'elles colaran. I volem? Volem viure en una distopia com Demolition man (1993) o Gattacca (1997) on la gent ja no es petoneja, no es toca, el sexe es fa per màquines, es creen classes per la genètica,...?
Doncs molt de compte que decidim ara quan la situació es normalitzi, seguim sense vacuna ni medicació pal·liativa, i se'ns vulguin imposar regles de sanitàries pel nostre bé. Ens pot quedar una distopia que ni els millors autors van imaginar.
Parafrasejant a Golpes bajos "No mires a los ojos de la gente. Me dan miedo, mienten siempre. No salgas a la calle cuando hay gente." I continu amb no surtis sense mascareta, no tussis, no esternudis, no surtis sense guants, mantingues les distàncies, parla a distància, millor per mòbil, no li donis un petó, ni dos, no li donis la mà, no et fiquis en la piscina, no pugis al cotxe, no t'agafis de la barra del bus, ni de metro, deixa-ho passar que el següent vindrà més buit. No agafis patates del plat de davant, no mengis amb coberts si no vénen a la bossa tancada i són d'un sol ús, no paguis amb diners, no toquis el dibuix d'aquest nen, no passis la mà pel moble, escombra amb mascareta, corre a favor de vent, no vagis a el futbol, ni al basquet, res de jugar un 3 contra 3 al carrer. Els pupitres separats, les classes per vídeo conferència, no juguis al golf amb coneguts, no t'acostis a aquest que no porta el xip de sanitat, no t'acostis que el porta però diu que la seva cosina la de el poble ho va passar, adjunti un certificat de sanitat amb el currículum, no entris en aquest bar que no hi ha mampares, millor fora que dins hi ha aire condicionat, teletreballa, no entris a la botiga si hi ha algú, no et provis roba a la mateixa botiga,...
Estem enmig d'una pandèmia i hem d'observar unes normes per evitar que el virus es propagui. No és per la propagació és sí, és perquè no ho agafem tots alhora. Com que no hi ha protecció per no infectar-se, has de posar-te protecció per no infectar i rentar-te molt les mans i no tocar-te les mucoses si no estan netes. Val. A tot això li afegim un munt de normes imbècils que tots els governs del món imposen. Val. Però parlen que quan el risc disminueixi diuen que tornarem a la normalitat o a la nova normalitat. De veritat volem?
Tornar a la normalitat és tornar al que ha causat tot això. Deixant de banda les males gestions de la pandemia per part dels governs, però no la han vist venir, no estem preparats per grans catàstrofes, no tenim plans d'emergència, no tenim estalvis, hem demostrat que els negocis viuen de prestat, que comprem coses fora que podríem fer nosaltres mateixos, que mal paguem els treballs esencials, que fem lleis només pels que tenen diners, que els polítics continuen pensant que no treballen per nosaltres,... volem tornar?
Tornar a la nova normalitat, com ho expressen alguns, és tornar amb alguna de les coses que he esmentat abans. No totes, però algunes o mes bé moltes d'elles colaran. I volem? Volem viure en una distopia com Demolition man (1993) o Gattacca (1997) on la gent ja no es petoneja, no es toca, el sexe es fa per màquines, es creen classes per la genètica,...?
Doncs molt de compte que decidim ara quan la situació es normalitzi, seguim sense vacuna ni medicació pal·liativa, i se'ns vulguin imposar regles de sanitàries pel nostre bé. Ens pot quedar una distopia que ni els millors autors van imaginar.
Autor: Tim Mossholder
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada