No pot ser
-Però, com poden arribar a creure semblant estupidesa? Som al segle XXI, tenim internet, cotxes que van sols, intel·ligència artificial, viatges a l'espai .... - deia i no sense raó enfadat.
El vell professor va guardar silenci uns segons i li va preguntar: saps que és un strigoi? L'alumne va negar amb el cap.
Ara ho diré malament, però és un terme romanès per anomenar les ànimes dels morts que surten de les seves tombes. O sigui, vampirs, zombis, no morts. Tot ésser humà sap que un cop mort aquest cos ja no s'aixeca de nou. En canvi, des dels inicis dels temps, des que som racionals i vam començar a parlar, vam decidir reservar una paraula per a aquells que tornen a viure un cop és mort. Per què? Et mors i s'ha acabat, en canvi vam crear una paraula per a això. I no és una paraula per a expressar el contrari. Tenim la paraula res i en canvi el no-res no existeix, però és el concepte contrari a alguna cosa. En canvi tenim paraules com vampir, strigoi, la santa companya ... totes elles provinents de diferents parts de món, de diferents cultures, algunes ni es van creuar en el temps, però totes tenen una paraula per a això. Per filar encara més prim, nosaltres estem al segle XXI, és a dir una mica més de 2000 anys des de la data en què creiem que va néixer un tipus a Galilea que és famós perquè va ressuscitar. L'obra més famosa de Mary Shelley tracta de ressuscitar un mort. La de Bram Storker d'un vampir. I et repeteixo, ningú, ningú, ha demostrat fins al dia d'avui que un mort es pugui aixecar de la seva tomba. I a dia d'avui, en algun poble, encara hi ha qui desenterra a algun mort i li clava una estaca al cor perquè no es pugui aixecar, o el col·loca de l'inrevés o li tallen el cap i se la posen als peus. A dia d'avui. A dia d'avui, encara hi ha en alguns cementiris, on cada dia va a treballar una guarda, per conservar el lloc, però de nit creuen fermament que han de vigilar que cap ànima surti d'ell. Fins i tot es col·loquen unes màscares per si es troben amb algun no li reconeguin i els turmenti per no haver-los deixat sortir del cementiri. A dia d'avui.
Tot això a part de ser curiós i ser antropologia pura, és simplement per fer-te veure, que l'ésser humà és capaç de creure en coses que la seva pròpia raó li diu que no pot ser.
El vell professor va guardar silenci uns segons i li va preguntar: saps que és un strigoi? L'alumne va negar amb el cap.
Ara ho diré malament, però és un terme romanès per anomenar les ànimes dels morts que surten de les seves tombes. O sigui, vampirs, zombis, no morts. Tot ésser humà sap que un cop mort aquest cos ja no s'aixeca de nou. En canvi, des dels inicis dels temps, des que som racionals i vam començar a parlar, vam decidir reservar una paraula per a aquells que tornen a viure un cop és mort. Per què? Et mors i s'ha acabat, en canvi vam crear una paraula per a això. I no és una paraula per a expressar el contrari. Tenim la paraula res i en canvi el no-res no existeix, però és el concepte contrari a alguna cosa. En canvi tenim paraules com vampir, strigoi, la santa companya ... totes elles provinents de diferents parts de món, de diferents cultures, algunes ni es van creuar en el temps, però totes tenen una paraula per a això. Per filar encara més prim, nosaltres estem al segle XXI, és a dir una mica més de 2000 anys des de la data en què creiem que va néixer un tipus a Galilea que és famós perquè va ressuscitar. L'obra més famosa de Mary Shelley tracta de ressuscitar un mort. La de Bram Storker d'un vampir. I et repeteixo, ningú, ningú, ha demostrat fins al dia d'avui que un mort es pugui aixecar de la seva tomba. I a dia d'avui, en algun poble, encara hi ha qui desenterra a algun mort i li clava una estaca al cor perquè no es pugui aixecar, o el col·loca de l'inrevés o li tallen el cap i se la posen als peus. A dia d'avui. A dia d'avui, encara hi ha en alguns cementiris, on cada dia va a treballar una guarda, per conservar el lloc, però de nit creuen fermament que han de vigilar que cap ànima surti d'ell. Fins i tot es col·loquen unes màscares per si es troben amb algun no li reconeguin i els turmenti per no haver-los deixat sortir del cementiri. A dia d'avui.
Tot això a part de ser curiós i ser antropologia pura, és simplement per fer-te veure, que l'ésser humà és capaç de creure en coses que la seva pròpia raó li diu que no pot ser.
Autor: NeONBRAND
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada