Fi de cicle
Hola,
Un dia com avui de 1940, fa 80 anys, s'estrenava la pel·lícula El gran dictador de Charles Chaplin. La història és bastant simple, Europa està dominada en part pel dictador Adenoid Hynkel, qui té una gran semblança a Adolf Hitler i comparteix el seu odi cap als jueus. En un gueto jueu viu un barber el qual malviu oprimit pel dictador. El que tots dos desconeixen és que s'assemblen físicament i després de diversos mals tràngols, el barber acaba ocupant el lloc del dictador.
Deixant de banda del gran èxit que va ser la pel·lícula, que en els seus inicis ja es va considerar un clàssic, la crítica "soterrada" davant el creixement del domini nazi, recordem que Hitler accedeix a el poder el 1933 i que la Segona Guerra Mundial comença el 1940, la pel·lícula sempre serà considerada com un dels punts d'inflexió en la història de cinema. Chaplin fins a aquest 1940 representava el màxim exponent de cinema. Actor, director, guionista i compositor d'èxit però de cinema mut i molts al passar-se al sonor desapareixien. Chaplin amb el cinema sonor en marxa va crear el 1936 l'últim gran clàssic de cinema mut anomenat Temps moderns.
Doncs en 1940 apareix amb aquesta pel·lícula sonora per demostrar que seguia sent el mes gran. A partir d'aquí va fer tres clàssics mes (Monsieur Verdoux (1947), Candilejas (1952) i Un rei a Nova York (1957)) i una última pel·lícula només com a director (La comtessa de Hong Kong (1957)) que va ser un fracàs i va marcar la fi de la seva carrera, tot i tenir com a protagonistes a Marlon Brando i Sofia Loren. Aquestes últimes quatre pel·lícules cal ressenyar que ja les va haver de fer fora dels Estats Units ja que allí va ser perseguit per comunista i van aprofitar un viatge a Europa per prohibir l'entrada. Recordem que Chaplin era britànic, revolucionari, escandalós i als Estats Units començava l'anomenada "Caça de bruixes". Chaplin només va tornar un cop a Estats Units i va ser el 1972 a recollir l'Oscar honorífic. El gran dictador va ser com la carpetada oficial a el cinema mut i la primera vegada que es va poder sentir la veu de Chaplin a la gran pantalla.
Un dia com avui de 1940, fa 80 anys, s'estrenava la pel·lícula El gran dictador de Charles Chaplin. La història és bastant simple, Europa està dominada en part pel dictador Adenoid Hynkel, qui té una gran semblança a Adolf Hitler i comparteix el seu odi cap als jueus. En un gueto jueu viu un barber el qual malviu oprimit pel dictador. El que tots dos desconeixen és que s'assemblen físicament i després de diversos mals tràngols, el barber acaba ocupant el lloc del dictador.
Deixant de banda del gran èxit que va ser la pel·lícula, que en els seus inicis ja es va considerar un clàssic, la crítica "soterrada" davant el creixement del domini nazi, recordem que Hitler accedeix a el poder el 1933 i que la Segona Guerra Mundial comença el 1940, la pel·lícula sempre serà considerada com un dels punts d'inflexió en la història de cinema. Chaplin fins a aquest 1940 representava el màxim exponent de cinema. Actor, director, guionista i compositor d'èxit però de cinema mut i molts al passar-se al sonor desapareixien. Chaplin amb el cinema sonor en marxa va crear el 1936 l'últim gran clàssic de cinema mut anomenat Temps moderns.
Doncs en 1940 apareix amb aquesta pel·lícula sonora per demostrar que seguia sent el mes gran. A partir d'aquí va fer tres clàssics mes (Monsieur Verdoux (1947), Candilejas (1952) i Un rei a Nova York (1957)) i una última pel·lícula només com a director (La comtessa de Hong Kong (1957)) que va ser un fracàs i va marcar la fi de la seva carrera, tot i tenir com a protagonistes a Marlon Brando i Sofia Loren. Aquestes últimes quatre pel·lícules cal ressenyar que ja les va haver de fer fora dels Estats Units ja que allí va ser perseguit per comunista i van aprofitar un viatge a Europa per prohibir l'entrada. Recordem que Chaplin era britànic, revolucionari, escandalós i als Estats Units començava l'anomenada "Caça de bruixes". Chaplin només va tornar un cop a Estats Units i va ser el 1972 a recollir l'Oscar honorífic. El gran dictador va ser com la carpetada oficial a el cinema mut i la primera vegada que es va poder sentir la veu de Chaplin a la gran pantalla.
Discurso de Charles Chaplin en El Gran Dictador 1940
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada