Una llarga temporada sense tu

Com estàs?

Ja fa tot un fotut any que no ens veiem. En part me n'alegro perquè no tu hagues agradat tot això, les coses s'han tornat molt rares, ara som els humans els que duem morrions. Tot i que segurament t'ho haguessis passat be, ja que hauries compartit molts dies a casa amb la bandada i haguessis estat l'excusa de les teves petites caps per poder sortir a donar una volta i desconnectar. També et puc assegurar que tindries les potes mes netes de la ciutat ja que la Leyre no dubtaria en netejar-te de dalt a baix després de cada passeig.
La pegunta només era per començar la conversa doncs ja se que estàs be, m'ho va confirmar la Míriam en una de d'aquelles divagacions que te i que algun cop els demès tenim la sort d'escoltar. Per cert si algun cop la veus mirant atentament mirant els núvols es que espera veure't.
La bandada està be, cada un te les seves coses però res que no sembli que el temps no ens doni la solució. Les que mes han canviat son les teves caps petites, avui tindries que saltar molt mes per poder arribar-hi, només espero que des de allà puguis veure quan es converteixin en les caps del món. No ens tinguin en compte si notes que no parlem gaire de tu però es que encara no ens acostumat a no tindre una llepada teva per sorpresa o a notar el teu pes en els nostres peus, i això ens posa tristos.
M'acomiado, sigues tot lo feliç que puguis mentre esperes una eternitat a que ens tornem a trobar.