Y no me importa nada
Hola,
La cançó de Luz Casal diu: "Y no me importa nada nada, que rías o que sueñes, que digas o que hagas, y no me importa nada." Avui es compleixen 17 anys dels atemptats de Madrid. En ells uns terroristes que van fer detonar explosius dins de trens, algun d'ells dins d'un túnel, causant 193 morts, quedant-nos curts es van destrossar un centenar de famílies. El pais es va parar durant dies, hi va haver duel a tots els nivells, es van fer cançons, es van explicar històries, hi va haver molta premsa de merda que va furgar i van caure governs.
Avui moren una mitjana d'unes dues-centes persones a el dia per culpa d'un virus, sí que val, és a nivell de tot Espanya. Ens centrem només a Madrid, on van tenir lloc els atemptats, i veiem que per aquest virus en l'últim any han mort més de 14 mil persones, unes 38 persones cada dia. Portem un any que de dilluns a divendres moren a Madrid tanta gent com en aquell atemptat, i queden dissabte i diumenge per augmentar aquestes xifres, i a la següent setmana tornen a créixer. El global són dóna unes 60 o 70 mil famílies destrossades en aquest últim any per culpa d'un virus. I no ens importa res.
Entenc que no és el mateix que un virus et mati que ho faci una altra persona. Però seguim sense saber d'on va sorgir, no tenim cura, hi ha diverses vacunes i es posen poc. Fa una estona podies veure en una televisió la presidenta de la Comunitat de Madrid dient coses que posen en greu perill la salut de tots. Parlen de sortir per Setmana Santa. Parlen de salvar els negocis. Parlen de permetre ajuntar gent. I no ens importa res mentre no ens esquitxi directament, i els polítics menys.
La cançó de Luz Casal diu: "Y no me importa nada nada, que rías o que sueñes, que digas o que hagas, y no me importa nada." Avui es compleixen 17 anys dels atemptats de Madrid. En ells uns terroristes que van fer detonar explosius dins de trens, algun d'ells dins d'un túnel, causant 193 morts, quedant-nos curts es van destrossar un centenar de famílies. El pais es va parar durant dies, hi va haver duel a tots els nivells, es van fer cançons, es van explicar històries, hi va haver molta premsa de merda que va furgar i van caure governs.
Avui moren una mitjana d'unes dues-centes persones a el dia per culpa d'un virus, sí que val, és a nivell de tot Espanya. Ens centrem només a Madrid, on van tenir lloc els atemptats, i veiem que per aquest virus en l'últim any han mort més de 14 mil persones, unes 38 persones cada dia. Portem un any que de dilluns a divendres moren a Madrid tanta gent com en aquell atemptat, i queden dissabte i diumenge per augmentar aquestes xifres, i a la següent setmana tornen a créixer. El global són dóna unes 60 o 70 mil famílies destrossades en aquest últim any per culpa d'un virus. I no ens importa res.
Entenc que no és el mateix que un virus et mati que ho faci una altra persona. Però seguim sense saber d'on va sorgir, no tenim cura, hi ha diverses vacunes i es posen poc. Fa una estona podies veure en una televisió la presidenta de la Comunitat de Madrid dient coses que posen en greu perill la salut de tots. Parlen de sortir per Setmana Santa. Parlen de salvar els negocis. Parlen de permetre ajuntar gent. I no ens importa res mentre no ens esquitxi directament, i els polítics menys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada