No fossis a tornar

Dos mesos després els dies dolents i els pitjors comencen a passar per igual, el secret està en fer que tot passi tan ràpid que el dolor no tingui temps a fer efecte. Encara que segueix sent inevitable que de tant en tant la sensació de el buit per la teva absència aparegui i això cridi a les llàgrimes i la tristesa, però està bé.

Dos mesos després segueixo sense saber que farem sense tu . Segueixo tement oblidar la teva cara i la teva veu, a que em creués amb tu i no et reconegués. Segueixo sentint com si intentessin arrencar el cor cada vegada que m'aturo a pensar en tu. Segueixo buscant algun senyal i encara segueixo dient casa els papas. La Míriam continua amb els seus mateixos problemes de sempre però ara a l'acomiadar-se sempre deixa anar: t'estimo molt. Es veu que tem que a qualsevol de nosaltres ens passi com a tu i no tingui temps de fer-nos saber que ens estima. Leyre segueix preadolescent perduda i la Juanita tot la supera, així que si des d'allà dalt pots fer alguna cosa. I la mama segueix trista per haver perdut l'amor de la seva vida.

Per cert ja estàs oficialment mort i sembla que ho has deixat cap altra herència ni una altra família, ho diu l'Estado. Vam anar a veure't fa uns dies, ja està la data del iaio posada, només hem trigat trenta anys a fer-ho, i a sota la teva, i en els propers trenta espero no haver d'afegir cap altre nom. El Sants va malament, que t'he d'explicar, però ho se perquè miro fugaçment el resultat a internet, ja que segueix fent-me mal si no hi ets, lo d'anar a el camp de moment ni m'ho plantejo. Ja queda poca gent que no sàpiga de la teva marxa, però encara segueixen repetint el mateix: no m'ho puc creure però si ho vaig veure... No dic que haver-ho anunciat a bombo i platerets hagués millorat la cosa, però anar-te'n així, de cop... A casa només ha canviat el lavabo, ja que havíem pensat canviar-ho s'ha fet, la resta segueix on ho vas deixar: la teva roba, les teves ulleres, el teu rellotge, els mots encreuats, els bolis, les fulles, les llibretes, els excel a mig acabar, la teva cadira, la teva forquilla, el teu ganivet... no fossis a tornar.

juny de 2021