Jo de moment seguiré sense deixar-te anar

Ja són vuit mesos. Les coses no van millor però tampoc van a pitjor. T'has perdut la primera setmana santa. No has anat a veure les processons, no has anat a beneir la palma. Nosaltres sí que vam anar a  beneir-la i la mama va acabar plorant. Per a la mona vam canviar d'hàbits i vam anar a Segur de Calafell. No al mateix pis on hem anat les altres vegades, però si la mateixa gent. La idea era airejar-nos, però en passar per davant del balcó que donava a l'estany aquell amb ànecs, no podia deixar de mirar-lo i esperar durant un sospir que traguessis el cap. Les mones les vam improvisar però les teves nétes contentes.

El Sants ens ha convidat a les celebracions del centenari. Ja els he dit que no hi aniràs, ho han entès. Sembla que qui organitza part dels esdeveniments és l'amic del José Miguel. El Sants lluitarà per passar la temporada del centenari a tercera, però haurà de patir, com sempre. El Barça acabarà la temporada sense guanyar res, però dia a dia juguen millor. El secret, el que ja sabíem, xavals que estiguin il·lusionats de vestir la samarreta.

Et vas perdre l'aniversari de la Juanita, per primera vegada, i no li vas veure bufar els 42 anys. Et perdràs el primer Sant Jordi. No hi haurà roses ni bombons de la caixa vermella. Fa uns dies que ja podem anar sense mascaretes, encara que hi tornarem, però també t'ho has perdut. Ja pots dir a Nati que aquesta vegada la reina d'Anglaterra ja ha complert els 96 i que ella ja no ho podrà fer.

Vaig fer l'àlbum de fotos dels onze anys a Leyre. Sí, he trigat més del normal perquè no podia deixar de plorar cada cop que apareixies en una foto. Però hi esteu presents tant tu com la iaia, a les últimes fotos amb Leyre, i les últimes fotos que li vas fer a la teva néta. Ara al maig tocarà les de Míriam.

La cançó diu que has de deixar anar el que no pots tenir, jo de moment seguiré sense deixar-te anar.

28 d'abril de 2019