Espanya en emergència climàtica
Hola,
Des d'ahir, 22 de gener, Espanya està en emergència climàtica. Seguint l'estela de ciutats com Barcelona que la va declarar el passat dia 15, però ara és a nivell estatal.
No vull repetir-me en els punts que ja vaig redactar fa set dies, però a l'igual que la de Barcelona només és una declaració de bones intencions. Intencions inconcretes i amb dates a molt llarg termini. Que si en 20 anys el 85% de les energies siguin renovables, que si en 30 anys reduir les emissions de CO2... No expliquen el com fer-ho i de fer-ho ho fien a dates que els científics diuen que tot el mal serà irreversible, us recordo que el límit marcat per aquests és el 2030, i parlem de polítics que a molt assumir en 4 anys ja no estaran en el poder.
Sóc programador així que a mi em sol resultar molt fàcil simplificar els problemes a esquemes lògics. Aquí hi ha dos grups de dues possibilitats. Un que els científics tinguin raó i una altra en què no. I en totes dues opcions tenim altres dues opcions, que són la mateixa, els fem cas i actuem ara o no.
-Si tenen raó i actuem ara en 2030 tindrem un món una mica millor
-Si tenen raó i no actuem ara en 2030 tindrem un món molt pitjor
-Si no tenen raó i actuem ara en 2030 tindrem un món una mica millor
-Si no tenen raó i no actuem ara en 2030 tindrem un món igual que l'actual.
La lògica em diu que tinguin o no raó els científics, si ara mateix reduïm les emissions de CO2, adoptem energies renovables,... el món serà una mica millor el 2030. Si ara mateix no fem res en el millor dels casos ens quedarem igual i si ens equivoquem ho pagarem car. Llavors entra la variable de la política. Per mantenir els seus culs en les seves cadires els polítics creuen que han de tenir el suport de les elits econòmiques, aquestes ara mateix estan sustentades per negocis que produeixen molta petjada contaminant i fer el canvi els suposaria uns diners que no volen gastar. És mes, esperen que de canviar tu i jo ho paguem de les nostres butxaques. Així que això o ho paguem amb la butxaca o amb la salut (que també és la nostra butxaca).
L'altra opció és, revolució, ja!
Des d'ahir, 22 de gener, Espanya està en emergència climàtica. Seguint l'estela de ciutats com Barcelona que la va declarar el passat dia 15, però ara és a nivell estatal.
No vull repetir-me en els punts que ja vaig redactar fa set dies, però a l'igual que la de Barcelona només és una declaració de bones intencions. Intencions inconcretes i amb dates a molt llarg termini. Que si en 20 anys el 85% de les energies siguin renovables, que si en 30 anys reduir les emissions de CO2... No expliquen el com fer-ho i de fer-ho ho fien a dates que els científics diuen que tot el mal serà irreversible, us recordo que el límit marcat per aquests és el 2030, i parlem de polítics que a molt assumir en 4 anys ja no estaran en el poder.
Sóc programador així que a mi em sol resultar molt fàcil simplificar els problemes a esquemes lògics. Aquí hi ha dos grups de dues possibilitats. Un que els científics tinguin raó i una altra en què no. I en totes dues opcions tenim altres dues opcions, que són la mateixa, els fem cas i actuem ara o no.
-Si tenen raó i actuem ara en 2030 tindrem un món una mica millor
-Si tenen raó i no actuem ara en 2030 tindrem un món molt pitjor
-Si no tenen raó i actuem ara en 2030 tindrem un món una mica millor
-Si no tenen raó i no actuem ara en 2030 tindrem un món igual que l'actual.
La lògica em diu que tinguin o no raó els científics, si ara mateix reduïm les emissions de CO2, adoptem energies renovables,... el món serà una mica millor el 2030. Si ara mateix no fem res en el millor dels casos ens quedarem igual i si ens equivoquem ho pagarem car. Llavors entra la variable de la política. Per mantenir els seus culs en les seves cadires els polítics creuen que han de tenir el suport de les elits econòmiques, aquestes ara mateix estan sustentades per negocis que produeixen molta petjada contaminant i fer el canvi els suposaria uns diners que no volen gastar. És mes, esperen que de canviar tu i jo ho paguem de les nostres butxaques. Així que això o ho paguem amb la butxaca o amb la salut (que també és la nostra butxaca).
L'altra opció és, revolució, ja!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada