Feliç dia del pare
Per llei de vida, per lògica biològica si és vol dir així, sabia que et sobreviuria. Sabia que arribaria aquell dia, en el que tu ja no hi series i jo si. El que mai vaig arribar a sospitar es que tot un senyor de cinquanta anys, faria front a la teva absència com el nen de sis anys de la foto. Un cop el dolor de la pèrdua s'ha fet menys intens, un cop m'he allunyat lo suficient per que els arbres no m'impedeixin veure el bosc, me he adonat que aquest dolor que el feia tan particularment meu, es compartit per molts. Son petits gestos, lluny d'estripar-se la camisa, que quan els descobreixo els reconec com a meus i per tant han de tindre el mateix origen. Sóc conscient que el ser pare ni et fa bona persona, ni et dona cap carnet en saviesa, que moltes vegades simplement improvisen o donen la mateixa explicació que els seus els hi van donar. Tot i així quan veig d'altres persones creixent sense pare, no puc menys que donar gracies per que la meva germana i jo et tingu...
